a Riuduara,

no
deixàvem que la nit se'ns avancés a l'endemà i, 
entre plats bruts i cendrers , ens ho jugàvem tot a l'atzar.
Com si alguna  copa de més, ens salvés  de tot allò 
que ens havíem dit abans i ja res no ens pogués fer mal. 

No
ens dèiem res que no sabéssim d'abans, les dissorts i mal estances, 
engrunes del passat on tot ja estava dat, i així seguíem vivint i bevent 
i bevent  la nit per no finir mai,  tal com sabíem que altres havien fet  abans.

I, 
sense cap més compromís, que el de no dir-nos mai : que ens estimàvem tant !.-  
Com ja sabíem d'antany i molt més  del que haguéssim sospitat mai -: ens perdíem  
en estèrils discussions, tot esperant de la nit l'implosió del nostre univers ,

(: xerri
craufors o
the clash
i

paperines voleiant 
damunt
del foc inexis
tent
llar
espritual
i ritual de them o iggy
pop
i
els daus
:
folcs d'es

purnes sen
se  cap
més
caliu
 ni xemeneies
que
un
prat a
l'es
tiu
i
el
s
 gos
sos 
i
el fill
únic
i
la ciutat
i
tu
al
petit
pis
de
nou
de
re
torn
al
balcó
d'un
cel
obert
gris
de
pereserafí
i
l'habitació 
de
darrera la cuina
autèntica llar
i
principal niu
on tu i jo no hi vàrem fer mai l'amor
amor
pero
si
que
en
s 
sentíem
dels dos
els
sos
pirs
i
els
res
pirs
i
intuíem 
des
del
llit
l'aroma a cafè
res
calfat
-
sorolls banals
de plats
trencats
i
gots bruts
des
de
l'aiguera
freda
-
era 
com una treva?
pas
sejades matinals
 i
jo
ja
amb
algunes
cerveses de més 
i 
en dejú
totes
per jo
i
tu
i
tots
el altres
de canminata 
pel poblet
i els carrerons sempre buits 
com en
una sonata
d'estil
barceloní
per la Garrotxa
que en voldria dir 
jo
algun dia
i
fer-
ne
algún poema que 
en
diria
dies de whisky i roses 
i 
us el dedicaria
i
creient-
me
així
i
 és
sent
pot
ser 
així
més i més
perfecte
als vostres ulls
(i
els teus
tam
bé )
i
fer-
me
estimar
i
així no haver-
 de dir allò
que
mai
no ens vàrem
saber dir
: )

per no deixar que la nit  se'ns endués l' endemà, i 
s'avancés al matí que ja coneixíem d'abans:  
massa aviat, massa real, massa distants, per poder-
nos de dir, tot el que sabíem d'abans i

(:  
tot allò que ens havia fet 
estimar-nos 
tant ! 
.)

no ens haguéssim de dir
el que ens podia fer 
(més !)  mal:


que ens estimaríem tant, com 
no haguéssim sospitat 
mai !.

*

aquest

poema 

massa

llarg i mal estructurat

es 

per

a

tot

es

nosal

tres

:

( quisouiquiéreuiquiéremjahosabemijahosabeu
toteslesquihiérem  )

*

aDg