A la mar som una nacra,
una ànmfora que vetlla l'anfós
i corona les mordales del cranc.
A vegades em sobravolen els homes :
d'ells m'en duu el trèbol olor de les barques
de bou i les xarxes de color de vi
que rompen les cadenes del fons.
Pels seus braços forts em desfaig.
Per les seves fruites malignes, em delesc .
Mes arribats al port, quan m'hi oferesc,
ells ja pensen en llebres i carns.
Guillem Soler
Ciutat de Mallorca 1952
Calaegos 1991
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada