dissabte, 19 de febrer del 2011

Diversos versos...



sus
pir 
per 
un prò
fug dis
tant de 
tan
re
moure'm
dins
el mirall
opac hi
veig es
tances
buides
com
buida
és
l'im
pressió
del re
flex del
meu cor  
        cor    
        près
        en
un mi
ratge per
         dut
per sempre 
més   i
més
que altres
voldria
mostrar
te d'altres
i
matges
com mi
ratges
del
nostre nou 
racó a 
        r
raconat
petit con
dol del
dol del
nostre
a
mor
mort.




tan pre
         visible com 
                     per visible 
                                 im possible






                                                                 dis-
                                                                    sociat entre
                                                                    tu i 
                                                                    el pas  sat
                                                                    a
                                                                    voltes dis
                                                                    pers
                                                                    entre tu i
                                                                    el vers.in
                                                                    mers en
                                                                    nous
                                                                    mons a
                                                                    nomenats
                                                                    continua
                                                                    ment
                                                                    pene
                                                                    dits mal
                                                                    dits nous
                                                                    noms no
                                                                    sé com dir
                                                                                vos
                                                                                tot
                                                                                el
                                                                                que
                                                                                he
                                                                                traït.
                                                                          



























dis
culpat
per
tan
ta dis
culpa
eterna
ment mental
ment
in
capacitat
per 
fer
vos 
    sentir
tot el què he 
    sentit
    sento com voldria
per da
      munt de 
              tot i tot 
que jo
dis
sociat
altre cop
altra volta
entre tu
i
la societat
sóc 
entre el temps
            re
            cuperat i 
            tu entre córrer 
                        i dis
                        córrer 
               entre
            el costum i la costum 
de fer
       te en tendre tendre com   
       no vull ni puc 
       en tendre
       us 
       per pre tendre 
       us
altre cop 
altra volta  tendra
                     si
                     us
                     plau !
allunyar
lanostramevapassió
i re cu pero  
          però
el 
dis
curs
dis
pers
per
vers
dels
vers
no
pretès
ni im
près de la paraula
oculta i la mentida
mal contada

no 
més tinc
un paper i
entre la blanca fulla i
tu 
hi ha la ploma re
dentora que m
ex
piarà totes les nostres vides
fictícies dis
perses en 
mil dis
bauixes
tan poc
comptades
com tan
mal con
tades Jo
us les
contaré i re
              farem    
       un pas
                sat a
  voltes pas
                sat de
  voltes  dis
                culpant
                me dis
                sociant
                me dis
                persant
                me de                  
                tan dis
                pendi dis
                penseu no
                penséssiu
                que
                el meu 
                esperit re
                dimit en 
                tantes 
                boques
                acollidores no us hagi
                   
                                        estimat.



arnaudoc
santgervasi.barcelona.1983
del llibre diversos versos dispersos d'amor- anòmis-.






























Diversos versos...




si no 
fos      que
sé com
ets      que
ets com
ets      que
som com
som    que
no som
més    que
el què 
           no 
som    no
seria 
més    que 
trista  
me
mòria.



arnaudoc
diversos versos dispersos d'amor-anòmis-
santgervasi.barcelona.1983

Diversos versos....

      




si
no fos
que 
som 
com tu
seria 
tan
sols
sos
pir. si 
no
fos 
que 
sé com 
som 
no
seria més
que 
repòs.per
què
per tu
res
pir
pol
sim e
nyor
re
cor   d
de
sig
futur 
i sé 
tan  !
bé 
com 
tu
com
n'és
de 
dur
no ser
mes 
que un 
assaig 
de 
tu.


di
ver
sos versos
dis
persos
d'a
mor - a
nònims -







foto elliotLeeHazel

arnaudoc
joansebastiàbach
santgervasi.barcelona 1883

dissabte, 5 de febrer del 2011

ARRELS NÒMADES (2) Al Ahuar, els aiguamolls del sud de l'Iraq

En aquest passeig autobiogràfic, que ens proposa en Pius Alibek en el seu marevellós llibre Arrels nòmades , que com en un retaula naïf de colors clars i nítids i, amb veu transparent i pròpia, a travers d'un adolescent, ens submergeix en una atmofera pròxima i llunyana alhora,on hi trobem l'amor, l'al.legria,la tendresa i la ràbia, la força i l'honor, la determinació i el coratge d'una gent i la història bimilenàriade tot un poble. La melancolia més que la tristesa per un país ja inexistent , d'un Iraq desaparegut i la curiosia aparença que et queda, en la gran similitud i semblança entre aquell Iraq dels anys seixanta  i setanta i l'Espanya de la mateixa època.

En fí,un llibre molt entretingut, amè i interessant ,on t'hi trobes coses tan colpidores com el dràmatic i trist destí dels aiguamolls del delta del Tigris i l'Eufrates i tota la seva gent :

 



'Al Ahuar , els aiguamolls del sud de l'Iraq,era un lloc únic, aïllat i màgic.Grans extensions d'aigua,jonc i canya.Búfals,senglars i un nombre incalculable de tot tipus d'aus i peixos.Els habitans dels aiguamolls conservaven la puresa de l'indomable Enkido i la valentia de l'altiu Gilgameix.Vivien en total harmonia amb el seu entorn natural.Pescaven amb arpó i caçaven just el que necessitaven per menjar.Construïen les cases amb joncs i canyes. (.... )


Mai ningú no havia aconseguit doblegar-los o conquerir el territori verge dels habitans dels aiguamolls.Ni tan sols els britànics, amb els seus canons, a principis del segle XX.S'hi van enfrontar amb el miguar, un bastó d'uns cinquanta o seixanta centímetres de llarg, cobert en un extrem amb una bola de quitrà dur.Agrupaven el seu bestiar, ases i búfals, els cobrien l'esquena de quitrà fresc, hi calaven foc, els empenyien contra els soldats britànics i, corrent darrera del bestiar, els atacaven sorgint com diables des del foc, amb el miguar alçat.


Als anys vuitanta i en plena guerra Iraq-Iran, Saddam , aconsellat per no se sap per quin dels seus maleïts aliats, va decidir destruir els aiguamolls, que s'havien convertit en l'amagatall dels fuigitius contraris a la seva dictadura i d'alguns infiltrats iranians.Va bomberdejar la zona insistinment, però va ser inutil.Aleshores, va enverinar les aigues tot eliminant-ne gran part de la fauna.Després , va ordenar llençar cables d'alta tensió a l'aigua i , com a solució final, va construir una presa quilomètrica de terra per tallar el curs de l'aigua del Tigris i l'Èufrates, que alimentaven els aiguamolls.Els descendents dels sumeris i acadis van haver d'abandonar la seva mil.lenaria terra i buscar refugi allà on fos.Si encara quedava algun racó que s'havia salvat de la destrucció de Saddam, els aliats el van rematar contaminant-lo amb urani empobrit durant la guerra del Golf,i Saddam durant bombardejos i atacs sistemàtics durant el període d'embargament, es va asssegurar que la zona restes inhabitable.
     Amb l'exode del poble dels aiguamols hem tornat a perdre part de la nostra humanitat.Una humanitat que  hem anat abandonant gradualment al llarg de la nostra existència. Molts , a títol
personal, han sacrificat les seves vides intentant salvar la humanitat, però l'hem anat asfixiant com a col.lectiu, obrint-ne les ferides amb cada individu i cada poble que hem aniquilat, amb cada paisatge i cada llengua que hem esborrat en nom  de la religió, la civilització i, avui dia, en nom de la democràcia.
  Religió, civilització i democràcia ;tres invents de l'home per reafirmar la seva absurda superioritat, satisfer la vanitat i justificar l'egoisme i la cobdícia.Una llarga lluita per aconseguir, el trist resultat, de ser superiors als altres.No importa qui aniquili a qui, en aquest instant.Els papers canvien  quamn l'arma canvia de mans.Pocs homes tenen la valentia de proclamar el dret a matar perquè són els més forts, en lloc d'amagar-se darrere justificantsdivins o nobles.Un dels eus professors em va dir un dia , probablament citant un conegut pensador :'Des que els reis han deixat de jugar-se la vida al capdavant dels exercits, les guerres les fan covards asseguts als despatxos '.




Pius Alibek
Àrrels nòmades