dijous, 29 d’agost del 2013

Sense tú

també existim

                                   . En el silenci  també existim 
 , quan la mirada calla  també existim  
 , quan el record es perd  també existim 
, en el l llac ocult dels teus ulls    també existim 
 , encara que no hi fóssim  existiríem 
, perquè en la ment ens tenim 
 . I per molt que no existíssim 
també ens estimaríem 
                                            . Perquè al pensament 
ens tenim 
.








'di/versos ver/sos dis/persos
d'amor - anònim- '


arnaudeguerau

barcelona

1983 / 1988


2 comentaris:

  1. Pensament llançat com una fletxa ... M'agrada Arnau!

    ResponElimina
  2. Gràcies Mariola, és un poema antic
    però que sempre segueix existint

    ResponElimina