també existim
. En el silenci també existim
, quan la mirada calla també existim
, quan el record es perd també existim
, en el l llac ocult dels teus ulls també existim
, encara que no hi fóssim existiríem
, perquè en la ment ens tenim
. I per molt que no existíssim
també ens estimaríem
. Perquè al pensament
ens tenim
.
'di/versos ver/sos dis/persos
d'amor - anònim- '
d'amor - anònim- '
arnaudeguerau
barcelona
1983 / 1988
Pensament llançat com una fletxa ... M'agrada Arnau!
ResponEliminaGràcies Mariola, és un poema antic
ResponEliminaperò que sempre segueix existint