em bellugaré al campament dels gitanos.....

(*)

Em bellugaré al campament de gitanos de carrers foscos

darrera la branqueta del cirerer,  a la carrossa negra de ressorts,

fins a la caputxa de neu,  fins a l'etern,  fins al soroll del molí.

Només vaig recordar els trets errats del ble de cabells castanys,

amb l'amargor de fum, i no amb el gust àcid de les formigues,

des d'ells llavis queda la sequedat d'ambre.

En un minut així fins i tot l'aire em sembla castany,

i els anells de les pupil.les dels ulls es vesteixen amb vestits de vores clares,

i el que jo sé sobre la pell de poma rosada...

Però tot grinyola als trineus de càrrega,

les estrelles espinoses miraven el trenat de l'estora,

i espiaven peülles fins a les tecles congelades.

i només hi ha llum a l'espinosa mentida estel.lar,

però la vida passa navegant amb escuma de la caputxa del teatre;

i a ningú no diu : '' Des del campament de gitanos de carrers foscos....''

Ossip Mandelxtam  1925.

Traducció del rus 

de

Jacint Bofias i Alberch

                                                                

(*)

foto

de

Manel Gausa

El Somorrostro

Barcelona

1958