Qui estimarà

                                       a 

                                                           
                             l a                                              

        
 Ca                                  
                    r                      
                          m         i
n                        
                                              A

                                                                 

? 

Que riu i   som

                          - riu  i amb un got a la mà fa dringar els glaçons amb les polseres a mil . 

Gest ineludible de la seva bella voluptilitat.  Saltarà a corre cuita des del xiringuito del sorral de Cala Joncal.  S'elevarà i volarà, fent saltironets fins a la mar blava i blanca.
Xaiets al seu voltant de sal i sutge.  Ferment d'escuma blanca,  molt lluny de casa 

Qui estima
a 
             la 

       

Irina

   ?

Quan bruna i salvatge,

dolça i lliure,

es deixi em-

portar en un sofa,

sexe en dins,

fins el fi-

 a ) 

nal 

i

en plena llum del dia

riu com una perdiu i

diu,

 aiiaiaiiaiiaiii

quines  pessigolles,  

als seus 

amants cir-

cimstancials
oH
quin plaer,
germans
amics !

Qui l'estima

- rà,

avui

                      i

també

demà           

                               quan

seguida de tot 

el seu 
seguici

d'

aduladors

que 

corren

ara
al

darrera 

d'ella

jovials,
        

l'

hagin

deixat

                                           o-                                          

                                                       ti

                                              bli-

                                                                            da

                                                            

                                     ga-             

                                      

                                                                     ra

 da

en

 un 
voral de carretera 

pot-

         ser

entre 

        
 el 
                              Papiol
                          i 

Can 
                                       Jardí               
                                                  
                                                                           de
                                                                                                                              Robí. 

Qui 
                                           serà
       
                    
             ?

Seràs 

tu                           

                                                                          ?                                    

       

  O        

seré

                                  

                                 jo

                                            ? .

aDg

*


platja d'es cavallet
ses salines d'eivissa

Illes Pitiüsses

mar mediterrània


1999




l'

''amore è un concetto di bellezza''

michelangelo buonaroti




Qui té por 
de l'amor 
i 
la bellesa
?

*

NOTES 
PER A UN ASSAIG
A
LA RECERCA DE L'AMOR 
A
TRAVÉS DEL DESIG I LA BELLESA
.

BÉKHAÏA ( assaig )

(

mandarines i llimones 

aromes de sal i adob

des de potvendres a alacant
de niçantasia santgervasi,
de paucasals a la corniche 

gotims de raim i racisme

    
)

بيجاï

'La fassana de Béjaïa '

i no t'entenia. La mà . La teva mà es va enretirar en un gest intuïtiu , sense ni tan sols mirar-me. I la mar , blau blau blau i cel clar, d'hivern africà L'Atlas baixava a ràfeguues enfurismades d'esquitxos de sal i arena gèlida i tu et vas emvolcallar el coll . Kafkan . Amb aquell gest tant teu que havia descobert sense dir-t'ho al Barcarès. Un dia després de fer l'amor per primer cop . Jo i no pas tu . Llavors vas riure. Em vas riure. Te'n vas en riure del meu accent , del meu francès anacrònic, deies, exegeradament meridional, creia, i savíem però, que no era pas d'això del que suposadament somreies. Era un somriure fatal . Fatalisme , ton fatal fatalisme, Coucou. I altre cop el teu riure. Mirant a l'horitzó. Jo em vaig sorprendre i vaig dir 'que passa ?' Res res res . Et vaig voler besar i vas apartar els ulls. Em vas passar la mà per la galta amb un gest suau. Les ungles pintades.  I aquells ulls tant foscos que m'aixondien en un pou insondable. Després vàrem anar al camarot i vem fer l'amor  amb desesper. Bé, tu i no pas jo . Com si ens anés la vida . Com `per últim cop'. Què intuïem ?. Que intuïes  ? Després vaig pujar al pont. A fer la guàrdia. El primer capità em va mirar de reüll. Volia dir-me alguna cosa. Però va callar. Jo pensava en la última imatge del teu cos, quan vaig sortir del camarot de Primer Oficial de la Marina Española'  ( Riures de nou cada cop que ens ho dèiem,  com si fos el nostre més preuat botí ) , i abans de tancar la porta,  vaig tornar el cap instintivament per mirar-te.  Oh Blanc setí ! Tant i  Tan blanca ! . Un blanc desconegut per mi fins aleshores, ara que regalimava sota aquella llum groguenca, trista. Tant trista ! Trista llum groguenca (de Camerot de Primer oficial de la Maria Española) que t'ofegava entre les mantes i el cobrellit, estampat d'ancores i el teu mugró sobresortint vermell em va fer clic al meu cervell . Vaig riure altre cop i el Primer Capità em va tornar a mirar de reüll;  'Se le vé contento . Diría que satisfecho ' Un somriure lleig.Que volia ser irònic i va ser patètic.

Llavors clarivdent , vaig entendre tots els teus fatalismes , aquells somriures, les mirades perdudes i , aquell desesper en fer l'amor, la descofiança en tot el que ens envoltava... 
                                                                                
                                                                                                 ' rien ne  seras plus jamais ....

assaig 

i/o

 projecte 

de

 novel.la

l'últim ferry d'hivern a Alger

*

aDg

*

tercer mil.leni

valldoreix

epíleg ú

Torno enrera i ara estic tornant. 
Sense haber arribat ja reculo. 

Ho deixo còrrer.   Sense  haber-
ho  intentat  hi he renunciat. 

Que voleu que us digui ;  jo sóc així.  
Acomodat i  potser  també covard.  

Però no em vull arriscar 
de conèixer la meva realitat.

aDg

epílegs

del

llibre

diver/sos versos dis/persos d'amor 

- anònim -

epíleg dos (*)

Si tu dius
que jo em crec 
pel damunt de tot, és cert.
Jo sóc per damunt de tot, paraula. 
I això ho és tot, perquè
certa o incerta,  és 
la meva, que

sempre diu coses i mai 
no vol dir res.

(*)

del 

poemari

diversos versos

dispersos

d'amor

- anònim-

*

aDg

*

Allargaré

Allargaré les mans fins la darrera corba del teu cos, 
i juntarem els dits fins l'últim  sospir.   Després , 
reposarem els cossos fins la darrera son. 

foto
araki nobuyoshi
tokio. nouvelle 1995

                                             aDg

gràcia. barcelona

1989

BLAU

perfil de dona en 4 colors

       També  

                                   hi ha    

                                                                                                   el                                        

                                                                                                                                   

                                                                               mirar                                                                                                                 en 

                                                                          blau         

                               dels    

                                                           teus

                                                                                   ulls  , 

                                                                                en            
blau

- cel 
i 
en 
blau 

groc 
d'espurna i joc 
de 

blau 
matí 
de 
blau 
- marí 
de mar i ona en blau llevant de Sol rera una ona ,

en blau 

d' 

esquitx 
i 
mar 
- i -
sal 
i 
crespí  que fa picó de la bona ,  roca i setí . Sí,  

en llençol blau  i  llit  del teu llit, 
de blau 

des 
- pit ,
de l'aixella al pit, de pi i romaní
i el blau de mig-

dia -
da   

o 

blau d' humid
a
res
-sa
ca
a
roca 
i

cres

            pol

moll

de

re-
mor

a platja

de

dia 

o 

de

nit 

Ja 

t'ho vaig dir   

? 

com 

         resseguint    

 -te

la mirada   

         per                  

fi            

l'hauria 

vist              

              

                             

                                                                       l'a-                                                                                                        bisme      i 

el camí 

dins

          

                                      els           

                                                           teus   

                                                                                                                    ulls                  

                                                                                                      

 .

aDg

1993/94/95/96

foto

d'

albertus

nugroh

VERMELL

perfil de dona en

4 colors

i

hi 

               ha 

                                      el  roig 

en

          cès 

                              dels 

                                                                              teus 

llavis

                 carn

                                        í

                           vors

mens

                                        truant-

           nos

                     en 

                                          lava 

trans

                             figurada  

                  de

                                            roig

                  

                                                          silent

    i                    roig 

                                                          latent

Vermell 

                                                  rogent  i

               

                          esgarrapada 

                                                d' ungla i 

                                                                             besada.

Mugró 

                      vermell

                                            tenyit

                    de gota

                                        llavi i pit 

                                                                                                  humit 

                        de l'ultim

                                                       glop

                                           

                                                                                     

                                          an-

                                                         gost

                                        con-

                                                                                                     

                                                          gost    

                                         de                                                                                                     ( l

                                                                                                                                                 (   teu 

                                                        rajolí   

                                                                                                           de 

                                                                                                                            vi 

                                                                                                     que

                                                                         

                                                                                d   (a                                             

                                                                                                                                         

                                                                                    mor    (t 

i

                        vida

.

aDg

*

foto

Leila Amat