dimecres, 29 de juliol del 2015

Xela Arias


Testemuña 

Eu, nin andaría os pasos dun poema…
Ti, regresas ó espectáculo dos días,
espántante, son diabólicas
as agardas, as paces maníacas;
olladas solícitas, erratas.
Entretéñome nos bares: xa me coñecen
os tolleitos.
Así sucede un pouco antes
de botarmos a correr ás mortes,
diarias.
 







A poeta e tradutora Xela Arias (Lugo, 1962-Vigo, 2003) é autora dunha obra tan breve –dada a súa prematura desaparición- como radical na súa concepción e marcadamente persoal no estilo.

diumenge, 26 de juliol del 2015

mandarina

               
      i crocanti   

                                                              a plaçadelsol      i
                           
                e -
                    Sclats 
                de 
                                            Sol
                                                           
i gelats 
de mAndArinA  
crocanTi 
roselles 
madUiXes 
llimones 
o
vainilla i  xaculata  
                                                                        
                                a 


 la plAçA del Sol

aL
jUliOl



i fins i tot 
                                                  granissats de cafè 
frap       
      -
                    pée 



                                                                                                                             
       




aDg






les xiquetes del meu poble






de
Fregall d'espart 
de
maria- mercè marçal
de
cau de llunes

Le corrège de femmes long comme un jour
sans pain .

                     apollinaire .











foto
dones trementinaires
de l'Alt Urgell
(*)

pepa llopis .


Les xiquetes del meu poble

seuen en cadira baixa
i amb un davantalonet
i un drap tan llarga com un dia
sense pa-amb-xicolata,
si fien punt de cama,
si punt de cadeneta
o punt d'escapolari,
i cantaen allò
de ''montañas nevadas''.


Les dones del meu poble
de matinet al tros :
adés cullen patates,
adés arrenquen cebes
o aixafaen terrossos
o se'n van a fer herba
per als conills o duien
farinetes als cotxos
o segó a la feram,
o apedacen llençols
o passen agulletes
o suquen pa amb vi i sucre
per con tórnon de costura
les xiquetes del meu poble .






(*)











La Sofia 
l'última dona 
en exercí l'ofici de trementinària,
a la Fira de Sant Ponç 
 de Barcelona



dissabte, 25 de juliol del 2015

al volantí

el

Xil
           -a
ut

mar
              i 
                              terrà .


per 
       a
ser
llegit
              al llit,
damunt del cobra-
llit-
com
un llarga-
durada 
antic, sen
               -se
música 
ni
                - pot-
                  ser
                 cap -
sentit
però amb
cara
                    á
i  tam
            -bé 
                    b
- i
deixar-
lo
estar 
en voler -
estan-
tís i així ,
com qui no vol 
la cosa - 
allargar el braç per damunt el pit 
fins la tauleta de nit, 
i deixar-
lo morir  fins el matí-
que vol dir - 
                    fins l'en-
                                        demà .



cara a : 








mar                
                                                                                                                                    ( - garet
alison
:


pailebot
escocès
1930
fusta
eslora 14.5 metres màniga 4.5
camarot a
proa 
cuberta 
messana i pal major
amb vela trinqueta color teula
a
 l'ombra del tendal 
una síndria un porró
de
i
sopes 
mallorqui            
- nes
o
estofat de rajada i rap 
pescat 
ran de costa i  tira a tira a la fluixa -
més que al volantí -
amb vent de mig -
jorn
 i
el Sol 
ja
és
a mig
-dia 
per l'aleta 
'la pailebota'-
la mar-
garet alisón,  així en femení-
va gronxant-
se 
en harmonia al cel i el mar ,  i el blau i el groc i el vi  en rajolí
i
entre el cap
salines
i
cabrera,
ja veim es castell i
la seva ombra i
a
l'ombra de la nit, 
la llum
del far d'anciola,
l'ultim avís  abans  del mar, 
de tota la mar i dels pirates i els contrabandistes de porto 
pi i
amb el  llagut de cala
-figuera,
el mestre en jaume o en gabriel , 
i xerra xerra i
 tira tira, duc estimó fins a l'en-
filadura d'es
port 
des
de maó i, ....

Auuu va ! 
però que putes dius juga-
rnau ? 
I en pericàs, ja està dormint i na cruces som
 - riu, 
Que dius ?

Si tot és 
med                  
-i-            
terrà .

 Al club mediterranée no mos van deixar desembarcar damunt sa platja
-putos gavatxos - que s'han cregut, que la platja es de tot                      
-hom !      

I el bon vent 
mos du fins a l'illa del tresor i  l' auba i  el pol 
dormen al bressol,

que
la mar i el mig 
jorn 
els gronxi i la sort els acompanyi sempre, 
mentre ses  mares fan un banyito , en aigües blaves 
de fons d'algues 
i  arena  
( que te deixa la pell molt  )                              
fina,
 i au  va , ja me diràs i  ja 
me contaràs 
 .
.
.


sud de mallorca . estiu del noranta- quatre .  
auri. teresa. cruces . lolín. pericas. carlos . bordinasbiel i maria i jo i l' 
                       auba  el pol la maria la moni i l'andrea i  la més petitona de totes l'aina  
dels pericàs- bullejos . 








fotos
 1. pol al timó de la nau
2. siesta sota el tendal del margaret alisón





divendres, 24 de juliol del 2015

D'ENAMORAR-SE AIXÍ



no se si us adoneu però és això el que m'omple de felicitat 
el gelat que jo mai prenc després d'un àpat sota aquest emparrat entaulats amb amigues i amics i com qui diu 'família' en el sentit més mediterrà de la paraula  Tota la gent que t'envolta en una sobre-taula Que vé i se'n và i d'el tal i del pasqüal que en saps on se'n va anar i quan va marxar i que se'n va fer i totes les ingènues xafarderies d'un dinar o d'un sopar d'estiu acompanyat sempre en la memòria i el record sigui a mallorca o a la floresta a calajudith o a cancabot o un arròs brut a santaeugènia en mig del plà o en un terrat de la ciutat vora la rambla de catalunya tan se val si és la dreta o a l'esquerra de l'eixample que mai no ens entemdrem i no serem tan baubaus de discutir per això O si ! Que ja ho val ser de barcelona i no saber d'on surt el Sol si a llevant o a ponent Més enllà de la torramapfre entre el peix i l'hotel arts Hi fa un reflexe de groc i blau metal.litzat d'escates daurades de bon matí en llevar-se el Sol com si fos un ovni però en amfibi I no a l'hotel vela que no val res i abans hi havia aquell xiringuito a on anàvem a fer els aparitius com en el prat rera l'aeroport i rodejàvem tota la pista que ara en diuen latédos i ens aturàvem al final de la llarguíssima pista a veure enlairar-se els avions i llavors tot el cotxe tremolava i li vèiem la panxa a l'ocellot  i desprenia de cop tota una olor àcida de querosè que ens inflamava les narius i  llestos ja per fer una cerveseta corríem rera elpinar on dormien els camioners Grenyuts alemanys o lituans A pa ri tius i o live tes i pa ta te tes a ta ta te ta O a la barceloneta o a la salut que ja fa temps que hi veus com van baixant riuades de turistes assedegats i desfondats pobrerts Qui els havia de dir que barcelona puges tan baixant per labaixadadelaglòria Que ja té conya el nom O al tibidavo No hi he 'nat mai  que sempre m'anava amb els pares a capmany                                 No se si te'n adones que és en aquest precís instant En aquesta circunstànica on està laglòria i labellesa en el gest més natural i elegant Quan sigilosa i-o ansiosa amb aquest teu -i tan teu - aire d' impassible seguretat allargues el braç fins a la oliva més propera                       No és més que això que ens quedarà                                           de tota la bellesa  ?                                 Un dinar o  un sopar una mirada perduda i la comp0licitat que jo et reconec i tu fas com si no i no però no rebutges del tot i tot tot el temps passat  I un bes llençat per l'empadrat a canostra o a la d'algun amic sense que mai ningú no l'hagi vist ni se n'enteri ni germanes ni germans Oh és que sou així És que son així  xerrant xerrant se-ns-en-va-la-nit-i-el-bes però que mai no s'ens perdrà perquè demà l'entomarà colcú perdut per       l'in                                                 finit 
                                                               i         en un badall de sobre-taula en una 
                                                               siestamediterrània 
a la fosca o andratx o a calador o a porto petro passejant per la vila Tot resumint        Una vida   com li vaig llegir dir a  l' altre     po       e          ta (*)        que deia alguna cosa així com ja t'ho vaig dir    o va ser així    t'ha sé dir    que va ser així  
                                   d '
                                                                       en amor ar-se
                                                                        ai xi i
                                                                                       ai                 xí 
                                          ma vé una imatge molt calurosa en un pis incendiat  pel Sol espatarrant en una borda o en un terrat com un portal de porteria barcelonina que seria crec jo entre enricgranados i mallorca aribau o en l'apartament dela maia i el juanito de l'habitació d'un sol llit de santjuliàdelòria que vaig intuir de tu fastiguejada de tanta calor i tanta feina i tant capullo ambiental la més bella de totes les mirades i d'enamora-
se així tal qual com el pasqüal





 (!)


(*) 
l'altre 
po 
ta 
és el casassas 
Que amb l'enric 
el 
   que  sempre em passa 
     El que m'agafa 
de
de-
és que m'agrada com escriu 
i
que sembla que
       li robo 
lo que hi 
       escrit 
lo que he sentit que hi té escrit 
li sé 
t'hi sé a tu també
i que no m'atravisc a dir
per
-què ell
el casassas
l'enric
és 
com
arxi-
conegut
mega superfamós 
tot
-hom 
el té en un pedestal 
ben re -
guanyat i merescut
es clar 
que no seré Jo qui 
ara i aquí 
després dels anys ho posi en dubte
Perdéuu !
però jo t'ho juro -
per tú i em beso un dit -
que això 
Jo 
ja ho tenia escrit
amor
era alguna cosa així com
d'enamorar-se així
però jo
vaig llegir 
d' equivocar-se així
Que un dia vaig veure-ho
ti
to
lat
en un dels seus 
po
e
maris 
que hauria agafat de la biblioteca del barri -
bé del poble on visc -
bé on vivim - 
i en
fí per
-què 
no t'ho hauria de dir 
per-
que 
no t'ho hauria  de deixar escrit
persempremés 
com si fos en un pergamí  
o
 en una perda ros-
seta
d'aquelles
que perduren en el temps del temps 
.
.
.



aMoR

      
.
arnaudeguerau
.

dijous, 23 de juliol del 2015

Com




























pA-
       la
m
        -ós,
         no
    n'   hi
          ha 
                        d'Ós .  es
                                    bós
                                    d'    
                                    Un
                                          dia  
                               
                                           d'es - 
                                               ti -                
                                                    u ( H ! .....                          nedant I menjant
                                                                                    a la platja Gran
                                                                                                            de  Pa la Mós ,





amb la teresa , la rosa i ria .



estiu
dosmil15inze
arnau

dimecres, 22 de juliol del 2015

3 poemes escollits

  L'estiu,       
                                        tonight, tonight





laia martinez i lopez

pollença . mallorca
illes balears
20011





















u.
La calor ha fet estralls al meu cervell:
m'he enamorat
i ara no me passa.


dos.
T'he fet créixer les pupil.les
fins el diàmetre de la lluna plena.

Al terrat,

un deu guaitant Ciutat,
et corres blanc com ella.


tres.

El sol escorxa cels de juliol
                                          ( com una taronja espremuda )
                                contra el meu sexe .





















Neix a Berga el 1984
Escriu, diu, tradueix i fa de professora .
Tot i haver flairat Mallorca 
de manera embrionària temps ençà ,
hi aterra per propi peu -
 i per primer cop - el 2009  
(....

de l'edició de Gall edicions .




dimarts, 21 de juliol del 2015

i permís per un incís

en el dinar 





del dia de santamagdalena farem un inter-
medi en el jardí del pereralbercoquerbover
del pomer agre o del ciraré florit i l'olor a mandarina de mallorca. 
beurem aigua divinia, com divina és sempre la família 
i la línia successòria, en el jardí de  fines herbes i el cargols cofolls, 
les formigues amigues  el balancí batent, descosit  pel davant 
i pel darrera olor a vi ranci i carmí en el teu llavi bonic -  
quan dic llavi vull dir llavis -   
Tu  seràs la reina convidada,  
en el jardí del silló entapissat per el passat .
Més ben igual, si és avui  o és demà. 
Si va ser ahir o despús ahir ,  si ara fa un any o fa cent anys.
Sempre hi haurà una reina convidada a la casa de la nissaga pinassa , 
avui m'ha tocat  a mi de dur-la fins aquí i asseure's al sofà fumat ,   
el dia de la sopa bruta- vull dir l'arròs brut  - i  el cal-
roig del capvermell que mos han duit directe de la cuina 
de canacirera . I ,  ens menjarem fins les espines 
dins del brou roig com al  mar roig i  les lletretes i estrelletes petitones,
ens faran aprendre a llegir , Deuvosguard  a canclimentó des
cap de cantó des carrer de juansebastianelcano 
amb hernáncortés , i de més fines que n'hem vist,
diu samadona , la senyora de la casa, ai làs quina 
meu dut de feinada i més feinada   Tomeu i Maria !
com aquell dia en que arribat el cas vareu venir a passar 
la vostra llunademel rera les persianes enreixades 
de la cambra del llit gran. Cuca de llum i 
cocarois i panades Hau vist com va la barcelonina 
dels guerau !   I el vi més escumós de tot binis -
salem  salem  salem tot el peix fresc  que no hem comprat  
vora  la mar ! Va anar a pescar i no va tornar,
el Cor li va dir basta  davant de cala-
gat entre esfreu i el cap.  
Llavors  badallarem ,  i  Tu Tu ja saps 
que hi fem els de la pinassa nissaga 
quan badallem en el jardí del balancí batent 
dels tarongers sense taronges.  
Jo sé, benbé del cert que hi feren en el passat 
Quan donya Magdalena se va prometre i comprometre  
amb dom Manuel, feia bó i el cel era blau i  els tarongers 
dúien taronges  i el rierols  aigua  i  aquell hivern 
els cirarers si  van florir i  en blanquinaren tot es plà, 
de santamargarita fins artà i,
a santllorençdescardessar, varen comprar una sindri,
tan en Miquel com  en Gabriel ,
però avui ja és avui som aquí de capvespre d'ombre en blanc,
sota el pi que hi ha al davant i unes enagües  al terrat, 
que la fadrina del veinat a penjat. 
Que vindran els de Sabadell ? I quan vindran els de Reus ?
Les persianes enreixades a mig estar, de verd i grog i blau 
de cel estant
                          - ís - 
                                                tudiràs !- i el parxís ? ; 
sense desar i a mig jugar , s'ha quedat tot sol 
de sobre-taula i al costat de Lavanguardia i 
el Diariodemallorca rebregat .
Que hi feim  en aquest llit tan gran,
al davant del retratr de la tieta i en un prestage 
la mortdedama i l'avi i l'avia i 
jugant jugant mos acabarem besant. 
I, mos gronxarem pesats  damunt la nostra suposada saviesa,
estesa o mal entesa i  tan m'és !  Me diràs, Quesem'en fot ,  perquè després sortirem 
al carrer i passejarem pels carrers cala-
ratjaders ,  com bons ninsbarcelonins,  quan a l'hora de sopar , 
sopem les sobres que no sobren , i les truites d'un sol  ou ,  
la pinassa  ja no es bellugui , marxarem altre cop i 
oblidarem  un any més  ,  tot un any més, fins que torni al cap del mes,  
el dia de santamagdalena ,
a  la casa del jardí del pomeralbercoquer i
el cirareflorit ,  i  
                                                                                les formigues amigues .

                                                                                 On son 
                                                                                 les meves amigues ?
                                                                                 Tu vols ser amiga meva
                                                                                 formiga ?

                                                                                  Pot-
                                                                                          ser 
                                                                                  t'es-
                                                                                         colliré  
                                                                                  pot -
                                                                                           ser  
                                                                                   quan         
                                                                                             t'hagi 
                                                                                  es-
                                                                                            collit  
                                                                                  tu  
                                                                                                   ja 
                                                                                 hauràs  

                                                                                              fugit  .                                                     
                  



      Pensa 
                               :
                                                     
Jo 
                                       tam-           
bé 
                                     sóc             
part 
                                      de             
la        
                          pinas
                   -sa                 
                                                nis -              
                   saga 

i


   Tu ,
Tu        n'
   ets 
la mevareinaconvidada,
amiga formiga  

.








arnauDeguerau
eldiadesantamagadalena
calaratjada

estiu
del
86'


dibuix
amigaformiga