a la tardor

sobre-volàvem el país del blat i l'ordi i l'olivar i l'atzavara i el vi i la flor de l'atzar I la tarongina en camps-de-sègol i mar-blau Sense destí ni final trepitjàvem els gotims de rem Vinyes d'aram de sol-a-sol al solc T'he vist un pit i he tastat el teu grilló de mandarina i llima De sal i sucre al Sol més alt Cau la suor pitrera a vall de llevant i a ponent els teus ulls són sons de cara-mel i mel-melada Bruna la pell i el borrissol s'eriça tot sol com l'escurçó Un llangardaix i un eriçó tot d'una salta al pulmó Pàlpit d'oratge de tardor Fins a la nit és tot un clós com al redós de cel d'estels immensitat vora la llar al cel més ras veiem-bevem la via làctia cremar guspires d'engrunes i rostolls i als ulls d'espurnes de moscat llavis humits Desig de foc i fum i ferum Pintant les ungles de desiris i el dit s'enduu els mals esperits Penjant la nit d'arrecades la lluna-blanca dibuixa al biaix tot el camí-camí de romaní i cap el bosc-en-dins plè de matolls frondoses mates i lianes de gla i plataner O son alzines ? Seguim seguint el nord hi ha la polar fins el matí Venus i Mart rera la serra es lleva de llum l'horitzó Re-gust  d'alè i sexe I a-lluny se sent un crit del Circ Una trompeta trenca l'encís d'aquella nit La nostra nit Quin fred Quin fred aquest petó El nostre petó d'adéu-adéu-siau fins a port vendres el divendres ?  I de molt lluny se sent a l'euga del patriarca vinclant i revinclant Pateix panteix vibrant pareix un cadellet - li darem llet, celet ? li diu sa mare - del fang en sortirà la sang i la vida Coltell i un tall i una promesa - em beses ? -fins mai-més Vessa per tot el remor de matinada de ja-és-demà del ja-ha-passat del ja-és-mai-més Juguem al dit i fet i una mioca més amagar-se i fer-se en rera i estirar-se dels cabells Rera l'escorça d'allà on venim hem fet brotar fins l'endemà denou el vi més roig el gorg més fresc i al sembrat sembrat a rassa baixa del ja tot-si-val o tant-se -val Si Déu n'hi dar o s'en va nar tal dia farà un any Si tu m'agafes Si tu  destries Si tu em tries Si tu m'enllaces - com celofana el cor i l'ànima -                                                           de les mans
               caminant 
                            s
                            universal
                                         s  i 
                                             a -
                                               temporals 
                                                     Sense 
                                                                  cap     
                                                         temor
                                                                  cap         
                                                                       a   l'amor 

                                                                                     t  etern 

                                                                                                   a .

                           

i 

a l'endemà 

en llevar-se el Sol

el Circ ja havia escampat la boira i

dels gitanos no en quedava més 

que grèvol de neu,

 en algun lloc 

del Llengua -

doc.

d'

azalaísdegausac

a

Bronislawa-Wasj

Papusza

(1910-1987)

Poeta romaní

Federación Kamira » 
 la poeta polaca


POESÍA DE MUJERES: LÁGRIMAS DE SANGRE



aDg

mallorca

                

                        Per la tramontana , així com el sol ja es ponia a l'altre extrem  del paisatge , eixia, morada, grisa , amb un aspecte de budellam viu tirat damunt el caire de l'horitzó,una nuvolada,  tota amplària, tota pesantor. Arribà un instant que a simple vista se la veia acostar-se . Amb la  nuvolada s'apropava una cortina d'aigua. Primer foren les muntanyes , que no es varen veure. Successivament, després , d'una auna, de dues en dues , de moltes en moltes, les cases de la contrada anaren perdent-se de vista . Primer , les de la part de tramuntana.  Després a l'entorn arreu.                                                                                                              

Un bocí de Morir quan cal de miquelàmgelriera

foto

de felanitx meteo

maria i el pescador ( una elegia )

Per es cantó de Canclimentó 

se contava que quan Na Maria 

des sembrat de Can Verat,

davallaba ses escales de caseva,

cada matí perdia s'espardenya.

Quina comèdia Bertina ! 

Que l'heu vista, aqueixa dona ? 

Au que n'és de loca !  - Deien xisclant 

des dels terrats  ses seues  veïnes 

i tots els homes  de bondat, 

de bona voluntat, d'anar a missa,

de ca seva, de tots els que anaven al sembrat 

i tots els que ara en ple dia eren a mar, 

tots callaven, mudaven l'ànima i l'esperit 

i fit a fit amb el desig de la pell i la carn 

al pit  i el pit al pit i mig ennuegat-se

se la miraven

                                                                                                                                                  

                                                                                                                                                         de reüll ...

      ,     

         

continuarà ? 
pregunta la gent ..
Qui lo sa ...
contesta el cronista 
Déu disposarà vaticina el profeta
i també diuen 
per allà ...més enllà de can 
Climentó  que Déu-n'hi-dò 
que tot és mentida 
 romanços i que els falsos poetes 
tot 
s'ho inventen







 en qualsevol tardor de qualsevol any
 i en qualsevol lloc
de la mar 
Mediterrània


lletra
arnauDeguerau

imatge
de
dianablock
auto     -   retrat