Per la tramontana , així com el sol ja es ponia a l'altre extrem del paisatge , eixia, morada, grisa , amb un aspecte de budellam viu tirat damunt el caire de l'horitzó,una nuvolada, tota amplària, tota pesantor. Arribà un instant que a simple vista se la veia acostar-se . Amb la nuvolada s'apropava una cortina d'aigua. Primer foren les muntanyes , que no es varen veure. Successivament, després , d'una auna, de dues en dues , de moltes en moltes, les cases de la contrada anaren perdent-se de vista . Primer , les de la part de tramuntana. Després a l'entorn arreu.
Un bocí de Morir quan cal de miquelàmgelriera
foto
de felanitx meteo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada