dimecres, 24 de febrer del 2016

Sóller




El cel prepara secrets
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarrien taronjades.

Jo tasto vergers. M'ajec
damunt valls encoixinades.
Les fulles alcen frescor
i aixequen ventalls de gràcia,
cortinatges de perfum,
cortesies tremolades.
L'oratge pinta perfils
de caramel dins l'oratge.
El cabell se m'ha esbullat
i tinc l'ombra capgirada.
El sucre de l'aire em fa 
pessigolles a la cara ,
amb confitures de flor
i xarops d'esgarrifansa.
Unes cuixes de marquesa 
em repassen l'espinada.
Quan el setí es torna gel,
sembla que es faci de flama.
El vicari compareix
amb un vas de llet glaçada.
La suor de les aixelles
li travessa la sotana

de
Bartomeu
Rosselló
Pòrcel 
.
al
meu
pare
Tomeu

 i
la
Maria del Mar
Bonet canta 
Sóller

Publicat per a Cap comentari:

dijous, 11 de febrer del 2016

en la ciudad de las flores



(


Hundiré en el jardín mis manos,
germinaran, lo sé, lo sé , lo sé,
y la golondrinas pondrán sus huevos
entre mis dedos sucios de tinta.
Colgaré de mis orejas dos cerezas, 
rojas, gemelas, 
y pegaré en mis uñas pétalos de dalia.
Hay un callejón donde los chicos
que amaron hace tiempo,
con los mismos cabellos revueltos,
cuellos finos
y piernas delgadas,
piensan en la sonrisa inocente
de una niña que una noche
se llevó el viento.
Hay un callejón
que mi corazón ha robado
a los barios de la infancia.
Viaje corporal por la línea del tiempo,
con un cuerpo que fecunda
la línea del tiempo,
el cuerpo de una imagen que se piensa,
que vuelve de la fiesta en un espejo.
Sé de un ángel pequeño y triste
que muere de noche 
por un beso
y nace al amanecer
también por un beso.

)




nace y muere 

Forough Farrokhzad 

1937 -1968


poeta y cineasta 
iraní




El poema 
es una traducción de 
la 
Dra. Najmeh Shobeiri de 
la 
Universidad Allameh Tabatabaei
de
Teheran
para la revista 
Caminar
y
que he encontrado
en el blog


Vida de profesor
de
www.rafaelrobles.com
y
más 
en 






Darya
música y letra
de
Sanas Zaresani



eJaNGAlTpBQ


dibujo
d'arnauDeguerau
mallorca

Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 9 de febrer del 2016

l'orneig

de                   li             ris 
                                           

                                          
 am                 ni              òtics





              des                                                         
                                          del

 viatge                                        de                                   tornada 

 de
mat    O      
      h       sin
h    O
s
a 
Povoa de Varzim




pas-
sejant
de
vespre
atlántic 
per 
la
balconada
de
cadent
de
vent      Oh          sa 
i
enfurismades
mirades 
teves
fins la platja estival 
de cos sencer i pit t'hauria vist
darrera la finestra o finestral de
boa vista i
encerclats en una casa de xantars
pubis i pell blanca 
i
mugró i piga i aixella 
estant
is
sa
la mirada
blau mar 
en
quadrat
en
estany
de
tardor
atlántica
no
 - més
quedava
la melancòlica
avinguda 
de
Boa Vista
i
l'enyor
del teu 
llit
dit
melic
i
el viatge aquell 
fins a la costa 
en un trenet plè de farcells
homes i dones i una noia rossa
amb llegat passat
i el gest 
de l'en-
demà i 
sempre demà ens
deia la seva mirada, i
travessant Castella, 
ample i inabastable 
terra de Torres de Ávila ,
i Santa Ines i Teresa de Jesús, 
fins la petita casa, de la petita Vila ,
del petit pis , del petit carrer , de l'escala empinada , 
del portal fosc del 
passadis estret que ens durà
 al balcó 
del 

 Sol

fins 
la vida petita 
allargassada vida,
de nits i llargues matinades ,
surant voleiant, astronàutic i
amniòtic, protegit
dins tu 
de jo
i
tu
i
els
meus
deliri                    
us  -  
 tremens ,                   
que 
vol -         
i
               -en 
      dir               
             ( pot-
ser       ,
            tan-
sols         
                 pot-
ser    
                      ?
)


deliris de grandesa



dibuix
os
de
l'
orneig

d'

aDg


dies de whisky i roses 
re
visitat
febrer del 
2020
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)