l'orneig

de                   li             ris 

                                           

                                         

 am                 ni              òtics

              des                                                         
                                          del

viatge                                        de                                   tornada 

de

mat    O      

      h       sin

h    O

s

a 

Povoa de Varzim

pas-

sejant

de

vespre

atlántic 

per 
la

balconada

de

cadent

de

vent      Oh          sa 

i

enfurismades

mirades 

teves

fins la platja estival 

de cos sencer i pit t'hauria vist
darrera la finestra o finestral de
boa vista i
encerclats en una casa de xantars
pubis i pell blanca 
i
mugró i piga i aixella 
estant

is

sa
la mirada
blau mar 
en
quadrat
en
estany
de
tardor
atlántica

no

 - més

quedava

la melancòlica

avinguda 

de
Boa Vista
i
l'enyor

del teu 

llit

dit

melic

i

el viatge aquell 
fins a la costa 

en un trenet plè de farcells

homes i dones i una noia rossa
amb llegat passat
i el gest 
de l'en-
demà i 
sempre demà ens
deia la seva mirada, i
travessant Castella, 
ample i inabastable 
terra de Torres de Ávila ,
i Santa Ines i Teresa de Jesús, 

fins la petita casa, de la petita Vila ,
del petit pis , del petit carrer , de l'escala empinada , 
del portal fosc del 
passadis estret que ens durà
 al balcó 
del 

Sol

fins 
la vida petita 
allargassada vida,
de nits i llargues matinades ,
surant voleiant, astronàutic i
amniòtic, protegit
dins tu 
de jo
i
tu
i
els
meus

deliri                    
us  -  
 tremens ,                   

que 
vol -         

i
               -en 
      dir               
             ( pot-
ser       ,
            tan-
sols         
                 pot-
ser    
                      ?
)

deliris de grandesa

dibuix
os
de
l'
orneig

d'

aDg

dies de whisky i roses 


re
visitat
febrer del 
2020