dimarts, 9 de febrer del 2016

l'orneig

de                   li             ris 
                                           

                                         
 am                 ni              òtics







              des                                                         
                                          del

viatge                                        de                                   tornada 

de
mat    O      
      h       sin
h    O
s
Povoa de Varzim






pas-
sejant
de
vespre
atlántic 
per 
la
balconada
de
cadent
de
vent      Oh          sa 
i
enfurismades
mirades 
teves
fins la platja estival 
de cos sencer i pit t'hauria vist
darrera la finestra o finestral de
boa vista i
encerclats en una casa de xantars
pubis i pell blanca 
i
mugró i piga i aixella 
estant
is
sa
la mirada
blau mar 
en
quadrat
en
estany
de
tardor
atlántica
no
 - més
quedava
la melancòlica
avinguda 
de
Boa Vista
i
l'enyor
del teu 
llit
dit
melic
i
el viatge aquell 
fins a la costa 
en un trenet plè de farcells
homes i dones i una noia rossa
amb llegat passat
i el gest 
de l'en-
demà i 
sempre demà ens
deia la seva mirada, i
travessant Castella, 
ample i inabastable 
terra de Torres de Ávila ,
i Santa Ines i Teresa de Jesús, 
fins la petita casa, de la petita Vila ,
del petit pis , del petit carrer , de l'escala empinada , 
del portal fosc del 
passadis estret que ens durà
 al balcó 
del 

Sol

fins 
la vida petita 
allargassada vida,
de nits i llargues matinades ,
surant voleiant, astronàutic i
amniòtic, protegit
dins tu 
de jo
i
tu
i
els
meus
deliri                    
us  -  
 tremens ,                   
que 
vol -         
i
               -en 
      dir               
             ( pot-
ser       ,
            tan-
sols         
                 pot-
ser    
                      ?
)


deliris de grandesa














dibuix
os
de
l'
orneig

d'

aDg


dies de whisky i roses 


re
visitat
febrer del 
2020


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada