he sentit la vaga necessitat de fer-ho constar

Composicions 
           
u .




ha començat a ploure
i entres la roba al balcó


és una precipitada pluja impensada

hem entrat a la tardor sense adonar-nos-en quasi

ahir
encara hi havia a la platja
recorda-te'n
estimables xicones mig nues que ballaven i saltaven a les ones 

es posaven daurades
dessota el sol
esteses a la sorra


avui 
ara mateix
encara ha fet calitja


de sobte
orquestrada amb els trons i els llamps
ha arribat la pluja


des del bar d'enfront la miren sense comprendre-la
com una cosa impròpia

no passa cap persona pel carrer

des del balcó mire el bar i ha uns homes que miren l'asfalt

on rebota aquesta aigua

tu has anat entrant
(precipitadament )
la roba a casa


plou

he sentit la vaga necessitat de fer-ho constar
d'alçar acta d'aquesta pluja que ha vingut un moment
i se n'ha anat

olore en l'aire
i ol a aigua
olore més
i ol a pluja

ol a dies perduts per qualsevol cantó

una parella anava pel carrer

recorde unes cames increïbles 
unes cuixes que s'hi marcaven dessota el vestit
uns pits menuts i agressius


etr recorde
amor
¿em deixes que et recorde ?


¿em permets que et recorde ?

avançaves decidida pel carrer
entre xiulets dels homes 
entre la soledat
a una banda i a una  altra hi havia solars
avançaves alegre i decidida



¿per què et recorde ara que plou si no et recorde 
exactament sota la pluja ?


tornaves de l'amor


jo et veia caminar i em sentia feliç d'aquell cos teu


emprenia el camí del retorn
i tornava a mirar-te


i et veia entre una pluja


i cridava dintre una pluja


i cridava dintre l'aigua el teu nom


com ara el cridaria per dir-te si venies
car és segur que tornaries
que t'estime
amor
amor meu


m'embenaries la ferida que tu mateixa m'has obert


et donaria les gràcies
i em donaries una breu besada al front


''ara et convé dormir ''

vicent andrés estellés 

burjassot país valencià països catalans mar mediterrània