Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestra
oberta al pendís d'oliveres (dues
llavors nues dins un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire ) no teníem records. érem
el record que tenim ara.érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per la submisa fe de després .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada