L'aigua dorm, nua , gelada .
El cel alt, li ha regalat
un gipó blau brodat d'ales.
L'aigua
vestida i solitària .
Una ovella perduda
plorava
lluny de la blanca pau
de llana.
Se mirà dins l'aigua.
Era vidre en somni
la seva ombra d'aire.
La del gipó blau
cobrí el seu cos
de llana .
L'una begué l'altra,
i ambdues dins una
bedaren...
blai bonet . santanyí . mallorca . 1950
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada