dissabte, 18 de gener de 2020

A Peguera,



se sentia des del pis
novè
 . porta Ade l'edifici
VoraMar, l'esquit
de les onades de matinada
reflexes de tras
- llum
a
cristallada
la mirada perduda en un punt de l'estocat granulat
blanc des  tras
-pol i 
més enllà,
les Malgrat Fornells,
mar encalmat amb es llagut des nin ,
fondejat 
i
l'arena grossa a 
punt de para-
sol
 , per totes ses turistes de s'Hotel i
sota
els llençols
un
pit
, es teu pit i la mirada,
sa teva mirada i el braç, i
llavis closos de bon matí,
i
aquell silenci aixordador de l'istiu
quan se'n va la nit de cop i romp  la fosca, i la nuesa és mes nua que mai 
i l'avui és mes d'ahir que ahir només  se't acut dir :

i el teu amic , encara no ha tornat ?

t'acostes per . . . i
ella es regira ,
gira el cap i sents com diu d'esquenes
 i sense esma
:


no te atreverás a besarme ,
verdad ?

. . . 

Vete !
 !

.
.
.
.
.
..
devalles se escales cap a s'embarcador,
sents es renoè d'un motor solé-diesel ,
és es nin que em es llagut de son pare,
va a collir ses almadraves vora es Cap Llamp,



s'anuncia la caiguda
AntòniA









arnauDeguerau
santaponça
mallorca










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada