A Peguera,

se sentia des del pis

novè

 . porta A3 de l'edifici

VoraMar, l'esquit

de les onades de matinada

i reflexes de tras

- llum

a

cristallada

la mirada perduda en un punt de l'estocat granulat

blanc des  tras

-pol i 

més enllà,

les Malgrat i Fornells,

mar encalmat amb es llagut des nin ,

fondejat 

i

l'arena grossa a 

punt de para-

sol

 , per totes ses turistes de s'Hotel i

sota

els llençols

un

pit

, es teu pit i la mirada,

sa teva mirada i el braç, i

llavis closos de bon matí,

i

aquell silenci aixordador de l'istiu

quan se'n va la nit de cop i romp  la fosca, i la nuesa és mes nua que mai 

i l'avui és mes d'ahir que ahir i només  se't acut dir :

i el teu amic , encara no ha tornat ?

t'acostes per . . . i

ella es regira ,

gira el cap i sents com diu d'esquenes

 i sense esma

:

no te atreverás a besarme ,

verdad ?

. . . 

Vete !

 !

.

.

.

.

.

..

devalles se escales cap a s'embarcador,

sents es renoè d'un motor solé-diesel ,

és es nin que em es llagut de son pare,

va a collir ses almadraves vora es Cap Llamp,

s'anuncia la caiguda

AntòniA

arnauDeguerau

santaponça

mallorca