quinze d'agost
casteddu. càller . sardenya. mar
mediterrània
.
Era
el ferra
gost
o
italià
en una
spiagga
de la ciutat
de càller
que
ara
no record
o
el nom ,
plena de gom
a
gom :
banyadors
d'homes i dones
ben tibats,
grumolls
de gent,
casetes
de banys i
gelats
de tots
colors,
gustos
aromes i formes,
pilotes i banderoles ,
venedors ambulants
xiulant , noies i
nois cridant,
i
discos
( amb
altes veus )
sonant
a
tot
volum ,
sentíem
com
un tal
giulio
iglesias
- no pas del poble del costat -
melodiava
ensucrades
cançons
en italià
- tot
i
que
nosaltres
preferiríem
haver sentit
algun
rapsoda
italià -
com
pinod'angiò ,
es clar ! -
Veníem
d'aterrar
la
nit
abans
al
moll
comercial
al
costa
d'un veles
que va ser
precintat
per
els carabinieri
de duanes,
ai las !
Quan
tot just
s'havia
aixecat
el
dol nacional
per l'atemptat
que
una setmana
abans
un grup
feixista
havia
perpetrat
a
l'
estació bolonya
Ens
havíem
assabentat
de
l'atac terrorista
sintonitzant
per primer cop,
i encara a
més de 100 milles
de destí i
per tan
a mitja
distància
de
la
nostra
singladura,
entre
maó i l'alguer, bé ,
arrumbant
el cap caça
per a ser
més exactes,
amb la nova , i
tan in-
novadora
llavors,
ràdio
gònio,
que ens marcava la proa
quan
enmudia
i
des-
a
pareixia
la sintonia
.
I
bé,
en fi,
així,
commocionats
encara i
enlluernats, també
encara, per aquell país
que tan admiràvem ,
exemple
per a
nos-
altres
de
democràcia
i
llibertat ,
de dialèctica i
intel.lecte ,
venint d'on veníem ,
i en aquella platja
on vàrem anar
a parar
i que
ara
no record
o el nom ,
plena de gom a gom ,
m'ha quedat
com la definició
exacta
del que
és
el
ferragosto
o
sigui
del
15 d'agOst
O
sigui
la mare de déu d'agost
que
a la set ja és fosc
últim
poema
( epíleg )
del poemari
d'hivern
Agost
arnaudeguerau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada