الحب

           

LaLlumd'AïxaésAmor

             

              

              

No sé si algun dia

                                  

                                   sabré ser  el poeta  que mai vaig ser  i 

                                   fer  el poema  que mai vaig saber fer  :  

                                   fer-te feliç  com tu un dia em vas fer 

                                                                                                              .

maig

dos 

mil

vint

-i-

ú

arnau

Solstici d'hivern ,

i

era la lind

qui també llegia

Winter's Solstice

, mentre mirava

com plovia

per la finestra

de la casa que compartia amb la seva amiga,

a la Kreustasse de Zurich, Suïssa

, mentre esperava el taxi 

que la duria a 

la cita diürna i pot-

ser també nocturna ,

mai se sap que passarà i quan durarà

aquest cop la cita, 

açò bé que ho sabia ella, i també la amiga

amb qui compartia pis  i antics anhels 

experiències i més d'alguns secrets in-

confessables ,

un quart tercera ben acollidor,  però atrotinat

i que treballava en un súper-

mercat del centre de la Ciutat 

a on havien arribat , totes dues , 

com qui diu amb un farcell al cap,  del seu país natal

de l'Europa Central

ara feia ja uns quants anys .

Tampoc no sabia el perquè

, però  sempre que re

-llegia

a 

Pilcher

a la Rosa -

munda

, l'envaïa

una calma

d'esperit quasi 

quasi Kàrmica, 

era tot

-ta aquesta lenta

processó de personatges

essencial

-ment bons , tanta bondat explícita

acumulada, 

se li feia , i no sabia el perquè, 

creïble, possible i real

 i tornava 

de cop i volta a la innocència 

de la infantesa

 , al rebost de casa l'àvia,

a l'edredó

de

la seva habitació 

aquella que compartia amb les germanes

, ara tan llunyanes i tan distants, 

a l'olor de la xocolata al matí ,

a la sopa de remolatxa i no pas

al fred set dels rodatges i ,  sense ni tan

sols adonar-

se'n

se li enrogien les galtes

d'emoció

i

de tristor. Però no era una tristor agra, 

no era aquell desassossec

fred i sec de solitud

que se li esdevenia quasi sempre després del sexe,

no,

era un embolcall

de dolça metzina 

, de mel

- ancòlica - i

sabor a vi calent d'una nit d'hivern a  casa la seva cosina,

o com a la novel.la de la Pilcher

, que ara també

llegia 

jo

des

de l'humit

hivern

d'un cantó

de la serra

litoral

central

d'un racó de l'Europa meridional

traduïda 

això si i però ,en una llengua

molt més reduïda

que la de l'original

que ara llegia

des de la finestra d'una casa 

de l'Europa central

una dona

jove i bonica

a

la

re-

cerca de la 

seva 

felicitat

per

A

l

A

Lind

A

.

Abril

Quan va sortir el Sol després del Cel i  Abril ja ens havia deixat

 amb els seus fragants ruixats , l'assecada arrel de  Març .

l'adaptació d'aquests versos inicials

de Canterbury Tales de Geoffrey Chaucer ,

i el gargot Abril ,  són de

                                                       l'anÒnimadegràcia .