i
era la lind
qui també llegia
Winter's Solstice
, mentre mirava
com plovia
per la finestra
de la casa que compartia amb la seva amiga,
a la Kreustasse de Zurich, Suïssa
, mentre esperava el taxi
que la duria a
la cita diürna i pot-
ser també nocturna ,
mai se sap que passarà i quan durarà
aquest cop la cita,
açò bé que ho sabia ella, i també la amiga
amb qui compartia pis i antics anhels
experiències i més d'alguns secrets in-
confessables ,
un quart tercera ben acollidor, però atrotinat
i que treballava en un súper-
mercat del centre de la Ciutat
a on havien arribat , totes dues ,
com qui diu amb un farcell al cap, del seu país natal
de l'Europa Central
ara feia ja uns quants anys .
Tampoc no sabia el perquè
, però sempre que re
-llegia
a
Pilcher
a la Rosa -
munda
, l'envaïa
una calma
d'esperit quasi
quasi Kàrmica,
era tot
-ta aquesta lenta
processó de personatges
essencial
-ment bons , tanta bondat explícita
acumulada,
se li feia , i no sabia el perquè,
creïble, possible i real
i tornava
de cop i volta a la innocència
de la infantesa
, al rebost de casa l'àvia,
a l'edredó
de
la seva habitació
aquella que compartia amb les germanes
, ara tan llunyanes i tan distants,
a l'olor de la xocolata al matí ,
a la sopa de remolatxa i no pas
al fred set dels rodatges i , sense ni tan
sols adonar-
se'n
se li enrogien les galtes
d'emoció
i
de tristor. Però no era una tristor agra,
no era aquell desassossec
fred i sec de solitud
que se li esdevenia quasi sempre després del sexe,
no,
era un embolcall
de dolça metzina
, de mel
- ancòlica - i
sabor a vi calent d'una nit d'hivern a casa la seva cosina,
o com a la novel.la de la Pilcher
, que ara també
llegia
jo
des
de l'humit
hivern
d'un cantó
de la serra
litoral
central
d'un racó de l'Europa meridional
traduïda
això si i però ,en una llengua
molt més reduïda
que la de l'original
que ara llegia
des de la finestra d'una casa
de l'Europa central
una dona
jove i bonica
a
la
re-
cerca de la
seva
felicitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada