Avui ha tornat l'oreig de mitja tarda .
Després de dos dies de quietud. De calor estantissa .
No sé quan m'acabaré el llibre d'en Tanizaki ,
ni tampoc sé encara si a la Iukiko -la tercera i
més enigmàtica per mi, de les germanes- per fi
li trobaran marit. Però tan m'és . Perquè és un plaer
viatjar a través de la seva ploma per l'interior del Japó
- passar una nit al riu, a Gifu , prop de Nagoya,
caçant cuques de llum amb la família Makioka ,
gronxant-me a l'hamaca del jardí de Vallroreix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada