Turguénev és un ball damunt l'encatifat
de fulles mortes que van caure aquesta de tardor.
Txèkhov és una finestra oberta al jardí,
i s'hi veuen les volves com cauen damunt l'arbrat.
A dins hi ha gent xerrant al voltant d'una llar crepitant .
Pasternak... Pasternak és l'eternitat ,
però en un tren que ja ha passat.
des del jardí de Valldoreix
a Carme Junyent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada