de la ma dels germans Cabot
, germans de sang
germans d'esperit
, el gran i el petit
i jo
a
l'entre -
mig
passejam
un dissabte de setembre cercant
de nou antigues complicitats
, tots tres mos hem feit grans
- de vida llarga i passada
i la distància
pot a ser que mos hagi unit més
per què no ha embrutit
la nostra amistat
amb es brugit del dia a dia . Ara
només recordam i
també xerram
del que ha passat tot just ahir o passat ahir i avant passat
quan tal dia
va fer un any. També mos deim de tan en
tan ses veritats
- sobre-
tot
es més gran
, generós i
curiós com sempre
, s'ha anat fent savi despert i curós de l'amistat
, gran pare de la família nostra
- la que ens uniex sense
lligams ni obligacions
ni condicions
, la que s'ha anat ungint
per mor tan sols de l'amor i l'amistat -
i entre frit i frit
i sopes i cerveses i herbes seques i dolces i un cafetó
passam per
el Palau Des Reis
de
Mallorca
que va construir
Jaume II i
que hi residir
a
estones
el Rei en Sanç
(Primer de Mallorca )
Som a la Capital forana
al centre del país
-telúric i geogràfic-
-que fa de centre
del país llarg
, del país gran
i allargassat vora la mar
de sud a nord
, de la ribera fronterera
amb la vega murciana
en front
de l'Illa Plana
, fins als escarpats de vinyes i ventosos
penya-
segats-
del nord
, a tocar del Golf de Lleó . Som en ple
pla de Mallorca
que fa de l'horitzó
, ara límpid, com un
llençol
i a l'infinit un nigul
com a cotó
damunt Costix
, s'hi veu fins Santa Eugènia
i
és tot un colaix
, com una estora
feta aquarel.la
de tonalitats
que
passen en successió del verd al marró
, del molí al groc . I havent dinat
n'irem a fer país
també nosaltres
, cap al cap-
vespre
quan ja decaigui el sol de s'hora
-baixa
, amb companys i companyes
del Salvem
Mallorca
del Turisme - o colca nom així , que jo recordi -
al Pavelló Municipal
rere l'Institut
tot just a la sortida del poble
on comença l'antiga carretera de Palma
una recta aclaparadora
sota els sol immens del pla
allà on s'inicia una lleu davallada
entre colca garrofer i ametller. I allà mos trobarem
amb na
Maria i ses seves cosines
i un bon grapat de gent
que se preocupa
per l'esdevenir de l'illa
, del país diríem
i que s'amoïna
per una deriva
que creuen no du en
lloc
de ciment i carreteres
de
massificació
; un home agafa la paraula i ens explica que no son polítics
, be de cap partit polític
perquè política ho és tot
, és clar
diu l'home
, tothom es ben vingut
tothom pot aportar
el seu gra d'arena
, com l'arena de l'agulla
, pens jo . Hi ha gent de per tot
, han vingut de Sencelles
, Sa Pobla
Alcúdia
i es Port
. Pollença i
Estellencs
. Palma i
Son Ferriol
, Establiments i Manacor
-llavors uns quants xiulen
tot recordant aquell
conciutadà seu que nom Rafel i
de llinatge , Nadal ! -
fins-
i
tot d'om venen els Garau
( allà damunt sa costa
que fa pujada des d'es moll
, que va cap a Can Climentó
, a la colònia de pescadors
que nom Cala-
rajada i
ara ja tot un Empòrium
turístic ). Pens en la meva padrina
, l'àvia Magdalena
i en la vida llarga que fa referència
Czilow (**)durant pàgines i pàgines
en la influència de l'herència
per saber
- si és que mai ho arribem a saber-
qui som. També han vengut
de Son Servera
-una parella molt gran-i
jo de cop record
com amb el pare n'àvem a visitar
a una monja tia seva
que vivia reclosa dins una d'aquelles cases
que en entrar fa l'ombra vespral i
aquella bonança
- en ple istiu-
que només he sentit
a les cases de poble
de Mallorca-. En fi
érem un bon grapat de gent
fins-i-tot
una dona
menuda
que diu que ve de l'Uruguai
, bé que és originària de l'Uruguai,
alça el braç i diu
, Jo me vull disculpar
per que no xerr
prou bé mallorquí
, i xerrarà castellà
, amb aquell accent tan peculiar
que tenen els portenys .
Es tan
sols un inici
, una pluja d'idees per començar
un moviment
sempre difícil
sempre laboriós
però que a mi
me fa emocionar
per que hi veig
la vida. Jo
no hi intervenc
, me guanya la meva timidesa, tansols
observ, vinc de fora i sóc un convidat
i
crec que potser no me pertoca
, però me sento inclós
, perquè aquest
problema és per tot
. Arreu del país
i amés
jo sóc a casa. Massa anys
que no hi era
, massa de no trepitjar la terra . Del país
que és ca
meva
perquè
tot i ser
i viure
també
a l'ombra d'una serra
, com deia
el poeta (*)
som d'allà on vivim
,d'allà on hem nascut i
de cadascun dels llocs que hem estimat
, o colca cosa així. I
fi.
(*) cita de Ponç Pons
(**) suposem que l'autor es refereix al poeta polonès Czeslaw Milosz , i el seu llibre de memòries Otra Europa, en un clar enferfullament del nom i el cognom
