dissabte, 21 d’abril del 2012

RUTES ESTIUENQUES SOTA ELS POLLANCRES

2Os



re
lats poe
titzats
o no 



de les cançons d'amor de quan érem.....









rutes
estiuen
ques i quasi
tardorals
pels vorals
de carreteres
napo
leòniques
entre pollancres i plataners
diuen que re
plantats  i
ara segats Anem
del
llengua
doc a
la provença
entre vinyes
ja
es
cap
çades
i bagnoles
que
no ens aturen
Aixequem
però
sempre el dits
quan sentim
el
zummzumm
de
l'auto
route i ens amaguem
per torns
per
a no de
fallir
quan algun francés
ben decidit
es
digni
a dur
nos
en la seva
vuatura
per la camargua
plana i freda
traves
sant
a pas
lleuger o a roda ràpida
com més us estimeu
veient pas
sar
per la finestra
del dar
rera
d'un citroèn
bassals i al
buferes
veredes i plomalls
cavalls
sauvatges
vent i nord
aire clar esperit i a cor
obert i l'in
finit
finit
davant
nostre

Jove i quasi 
home vull una 
dona

Por i vertígen

miro a la noia
que va al davant
de co
pílot
amb el
xicot
aquell gabaix
que es fa el graciós
amb el futbol
ja no
més som
un espagnol i
un  portugués
Ens hem
deixat
pal
plantat
en algun arbrat
el marroquí
l'amic rashid
tot ben vestit
 ) el més ben vestit
   de tots nos
   altres  (
per un
voral o
en algun peatge
de la                               oto
route du soleil
entre
besierés i arlès
he après a
seguir
el ritme sen
se
ansietats i
li veig  els ulls a la francesa
que potser esta
promesa ?
Intueixo rera
les lunettes
com mira i re
mira i m'in
timida com la
jean se
berg amb
picardia                       o no
o m'ho
imagino jo ?
Pobre de mi
vull ser un bel
mondo qual
sevol i
en
cara sóc a
dins de l'ou
La veig fent
me l'ullet
o m'ho imagimno
jo ? I al llavi
gest molt visual
com la sagan
que gran ! Françoise
sagan
i el seu llit des
fet
com ets o
com era                       ts
dins el teu
llit des
posseït de tot
el seu sentit i
l'aroma sexual ?
Vull ser
hi jo
de fet
vull dormir
amb tu i
en tu i
en jo
hi
duc
la teva foto
a la butxaca
del dar
rera del pantaló
voltada de coloms
un dia de karmesse a
bar
cel
ona
No l'he perdut
però
t'he perdut
per sempre més
en aquest més
d'agost
                                    que ja ha ens ha re
passat
abans de sortir el sol
quan vem marxar
germana i jo
ja bi
furcats per l'estació
de frança cap a frança
I em somriu
i jo in
capaç en
cara
de re
lacionar
me en
cara i
establir
cap complicitat en
cara
amb una dona
des
coneguda o
coneguda en
cara fins
que no em trobi
amb
tu en tu a tu
per els voltants
de lareial
en aquells mesos
d'aquell hivern
de
les teulades andorranes
però en
fí així
és el destí i
ara
giro el cap
i m 'arronso
Robem camembert
vert
formatges i pans
francesos
el rashid el portugués i jo
voltantvoltant
voltant
per els voltants del les ciutats del sud de frança
i
ens adormim a les voreres
en el vorals
de les carreteres
de nits forestals i brillants
de vies lactees
i cels
siderals
solituds
culpidores
en aquelles rutes
in
fernals i
celestials
sen
se grials

Joves i quasi 
homes

arribem a  Aís
de provença
l'antiga capital
provençal d'aquell país
que ja no és
ni mai no ha estat
 ?
Allò que ara
els francesos en diuen
ex
com si no els hi agradés
gens
?
i
allà
en el bulevar
ens trobarem
tota la troupe
germana in
closa
 i
un portugués espabilat
s'haurà enrollat
a una francesa
acullidora  Ens han convidat
al seu palau de la banlieu
no molt en fora i
jo m'hi espero la bacanal i
tot dones amoroses i
són tot dones
si
encantadores
si
totes gentiles tres gentiles
però jo no sóc tant
amusant com algú
s'espera i
jo em de
ses
pero i no
m'es
pero
res de
res
i tots s'acoblen
des
prés de menjar
se
el poulet
fred i res
calfat
en un plat
pre
cuinat
per dinner
tots junts amb politesse
tots a la taula com
en una kar
messe
a la taula
del santsopar a
feminat
i òstia que bé que s'està !
que bé que va
tot el caliu i
les veus de dona i
les rialles i
els besos i
tots s'es
timen
quan ja estan ben servits
se'n van als llits
de dalt
menys un portugués i jo
que ens adormim
plens
d'ennuie
plens de nit
per fi
en el canapé
que la francesa
té al
rez
de
chaus
sée
Sento més d'un
com
gemega i la meva

com  em                 re
penja
en
salivant
vaig
pensant


demà sortirà el sol damunt la mar i s'enlairerà i s'enlairerà cap els alps maritms.



                                 


 imatges 
de 
jeanseberg i belmondo 
                                                                                           
                              
 a
                                                                                                    
 à
                                                                                           
bout de soufle
   

*




aDg

dissabte, 14 d’abril del 2012

A L'HORABAIXA





A l'horabaixa, 
d'un tal dia com avui, veig el verd damunt el blanc 
i la persiana del meu veïnat mirant no res, perquè 
jo no hi sóc i no m'hi veig, ni el balancí es mou ni 
la pinassa es belluga.




A l'horabaixa,
se sent el xiscle d'un infant jugant i, sento l'olor
d'una dona gemegant al meu davant i veig l'enveja 
als ulls d'el meu veïnat mirant no res, perquè ni tu
hi ets, ni jo em moc.




A l'horabaixa , només 
la il.lusió evaporar-se com la suor en el llençol blanc    


  (   no et cobriré de blanc perquè no hi ets, 
      només recordaré el teu cos gemegant      )






A l'horabaixa, potser 
fa un mes  o potser fa molt més , algú 
va fer l'amor en aquest llit grinyolant





                                                              il.lustració
                                                                                 de petrarau
                                                                 http://www. rau-art.com/.






poema extret del llibre calaratjada d'arnaudeguerau, 
pendent de publicació i que el trobareu en format digital 
a JoEcric.com 

vers/sos ver/sàtils (1 )



ara 
estic atrapat en tu /però sen
se tu / dins el teu radi d'acció / però 
sense la teva escalfor / lluny del teu 
univers i dins la meva foscor / vaig 
gira / voltant al teu 
voltant
...




arnaudeguerau
portdepollença 1999


                     






diumenge, 8 d’abril del 2012

POEMA DE PRIMAVERA

AMOR HUMÀ I "PIETAT" CLERICAL

de Miquel Escudero i Clavaguera



Gitano català, nascut a Reus el 7 de desembre de 1945 i mort a la mateixa ciutat el 2 de febrer de 1978, un cas únic de manifestació literario-gitano, redactada en primera persona, dins les letres catalanes actuals.*




Sanalibus,aegrotamus malis ;
ipsaque nos in rectum natura
genitus, si emmendari velinus.
(SENECA De Ira  I,2c13)



El trifolí del coval
soliu de la fonalada
vermelleja , a trenc d'albada,
com les brandes de coral.

L'Evy - secret pairal-,
plorant, per la barrancada,
va i n'espleta una brotada
pel bell jovençà malat.

Li adoba, al perol, beuratge
i l'hi duu amb un flascó groc.
"Mike " se'l beu.....i es guareix d'una !


I imputa el mossèn , salvatge :
"Tot per bruixos, llegir Herzog
i anar agolfa a blat de lluna.... !  "






foto extreta del blog 
somriu per un món sense fronteres ,
del col.lectiu 
l'Equip d' atzavara arrels.

Tortosa .
Terres de l'ebre. 

Països Catalans



L'aigua i el cel obert




l'aigua

Dis

tor
sions
tele

tiques,

dol

ços
petons
de
sal
sal
ada i
molt
de gust
 a veu
de dona,
i
el mar
i
el cel
i
l'aire
i
el joc,
i
els daus
i
la sort
i
la mala sort,
i la taula i el llit,i el braç i la mà i els rampells i la pell
el dia i la nit 
i
l'aigua

el cafè de bonmatí
Tot
tot es torna color
a veu de dona, i és  el cos i és el desig i la ullada i
la nit, i
els llavis
humits i
la sal
que cou la mirada i el crit, i
altre cop la teva veu i la mar negre 
la nit 
el desig i el gin i jo que t'es
                                                         tim



                                                       


i

el cel
                     - obert



els 

aromes
i
olors,
les suors
i remors,
l'ombra
i la pell,
el roig
i el negre,
el llavi
i el pit,
la claror
i el llit,
la llum
i el sexe, tot això és
tangible, com un pa amb oli i
unes cerveses 
que ens haguéssim pres
al bar d'abaix,o
si tu vols al pakis
del costat, i
els teus ulls brillant
sota el fum i la llum
allunyant
tota la por
però no
el temor
d'aquell fred in
sondable
que m'en
volta sempre
des
prés 
del tot
quan entra
el no-
res
per l'escletxa
que vàrem deixar
oberta a l'habitació teva, i
una mirada i
una fiblada,
un bes i dos pre
sentiments,tota
una pre
sumpció i no
res, 
l'ungla i
un crit ,
els llençols i 
un estrip,
l'incert
d'ahir i d'avui,
la teva veu quan beus,
que ho embolcalla tot,
com entra el cel i oberta la nit
dins el llit,
el tot i
el res 
com un darrer bes,
quan deixo enrera 
el portal de casa teva,
tot això també
és in
tangible,

no calculable

no evaluable
ni té forma  ni massa ni pès ,per
què és esperit 
tot i no
res



                                                                                                                      i

                                                                                                                    tu
                                                                                                       hi ets tota
                                                                                                               a dins

AdG



del llibre 

tres poemes de tardor i estiu, 

dona i epíleg, 
que el trobareu a 
JoEscric.com

dissabte, 7 d’abril del 2012



Dona



Ets 
d'argila 
antiga i com la rosa 
del desert véns dels més profunds orígens 
de la terra i vas escampant per tot
 la teva arena 
fina.







 auto
retrat
de
l'
anònimadegràcia







Del llibre


tres poemes de tardor i estiu, dona i epíleg

2007
d'
arnaudeguerau

L'endevinalla

El acertijo




As
      saig 
de 
             conte 
 en 
         una 
canto
        nada 
de 
            l'eixam
ple        

en                 
sayo 
de                 
 re
lato              
en 
el               
en
jambre               
lleno
(*)







Qui és que estima més quan es fa un bes; 
                                  qui tanca els ulls  i somia. 
qui els obra  i mira  com l'altre somia ?




Quien ama más cuando se besa; 
quien cierra los ojos y  se eterniza .
quien los abre y mira como el otro se eterniza ?










és
      no
més 
         un 
tast...



es              
solo 
una            
tapa...








a
l               
                       e
s
me
u                   
                     e
s                    
fill
               e
s                   


Cr ,
Pl i Rt .


(*)
traducción libre
del
propio autor

eixam ) - ( plè 

barrio barcelonés o enjambre lleno
por separado

(**)
tast puede querer decir literalmente porción pequeña de comida 
o un esbozo en sentido figurado



aDg
valldoreix
paísoscatalans
mediterrània

dijous, 5 d’abril del 2012

Dos apòcrifs eivissencs

1.


Res
no val
res quan
tu no hi ets


Res 
no val
res 
si
tu no 
hi ets
ni la paraula 
ni el gest 
sense  
el teu
bès 
Ni 
les ex
cuses ni 
el sentit
d'allò que jo 
he dit
Tot 
el meu art
suposat ! 
que he inventat 
per
seguir així


Res 
no val
res 
sen
se  el teu
pès


Res 
no val 
res
sen
se el teu
braç
quan m'acar
ona 
ona
a
ona


res 
no val
res ni 
la música ni 
el vent ni 
la casa ni 
el llit que es fa petit

un buit 
in
mens i 
in
acabable


Res no 
val res
sense 
el teu 
alè primer
ni la poesia
                                                         mentida !
imaginada 
quan 
tu 
no hi 
ets


Res 
no val 
res 
ni 
aquest 
in
vent 
pre
disposat 
en el passat
que ha anat
passant
de tant 
en tant 
tant fugaç
ni la música
ni la paraula
ni el vent
si em deixes 
arraconat 
aquí al costat
dormint sol 
en aquest llit
que hem
com
partit






2.


Vull penetrar                                                  te
fins 
els con
fins 
dels teus
fins
fi i no
no et sé dir
res més
que                                                       et fagi 
el pes
del meu pas
sat
i
he anat 
treient                                                            te
tot el sentit
he anat
fonen                                                           te
fins el finit
t'he deixat 
ex
haust
a i 
sen
se 
alè
t'ar
ra
co
no i no 
m'en
a
do
no


que vols aire ?


no 
et conec i 
no                   
ser 
se
duir                 
                                                                                    te.
















poemes in
acabats o mal acabats
arnaudeguerau
eivssa tardó estiu finals de segle XX