Dos apòcrifs eivissencs

1.


Res
no val
res quan
tu no hi ets


Res 
no val
res 
si
tu no 
hi ets
ni la paraula 
ni el gest 
sense  
el teu
bès 
Ni 
les ex
cuses ni 
el sentit
d'allò que jo 
he dit
Tot 
el meu art
suposat ! 
que he inventat 
per
seguir així


Res 
no val
res 
sen
se  el teu
pès


Res 
no val 
res
sen
se el teu
braç
quan m'acar
ona 
ona
a
ona


res 
no val
res ni 
la música ni 
el vent ni 
la casa ni 
el llit que es fa petit
i 
un buit 
in
mens i 
in
acabable


Res no 
val res
sense 
el teu 
alè primer
ni la poesia
                                                         mentida !
imaginada 
quan 
tu 
no hi 
ets


Res 
no val 
res 
ni 
aquest 
in
vent 
pre
disposat 
en el passat
que ha anat
passant
de tant 
en tant 
i tant fugaç
ni la música
ni la paraula
ni el vent
si em deixes 
arraconat 
aquí al costat
dormint sol 
en aquest llit
que hem
com
partit

2.


Vull penetrar                                                  te
fins 
els con
fins 
dels teus
fins
fi i no
no et sé dir
res més
que                                                       et fagi 
el pes
del meu pas
sat
i
he anat 
treient                                                            te
tot el sentit
he anat
fonen                                                           te
fins el finit
t'he deixat 
ex
haust
a i 
sen
se 
alè
t'ar
ra
co
no i no 
m'en
a
do
no


que vols aire ?


no 
et conec i 
no                   
ser 
se
duir                 
                                                                                    te.

poemes in
acabats o mal acabats
arnaudeguerau
eivssa tardó estiu finals de segle XX