Nina Berbèrova

En aquest llarg i constant navegar per fines punyalades i dures esquitxades com d'aigua salada en que es converteix la lectura de la seva autobiogràfia, hi troves coses com aquestes , quan descriu les sensacions i estat d'ànim amb el seu company , el poeta rus Viatxeslav F. Khodassievitx, amb qui comparteix habitació en aquell espiral nómada que els va dur per L'Europa d'entre guerres de pensió en pensió :'..ens estimàvem per damunt d'aquesta ratlla divisòria que ens separava : a un costat estava ell amb els seus pressentiments matinals de catàstrofes vesprals, a l'altre estava jo amb les engoixes nocturnes de les alegries diurnes.'
i també diu coses com aquestes :
'A l'alba m'acompanyà a casa,(...).Vam romandre plantats uns quants minuts al portal de casa.La seva cara prop de la meva ,la meva mà dins la seva.En aquells moments sorgí entre nosaltres una unió que s'aniria fent més forta d'hora en hora.(...)
Sobre la neu profunda , a les tres de la matinada, vam anar a l'entrada contigua , a 'la seva' entrada, i vam romandre asseguts darrera la seva finestra fins al matí(..) ,la claredat d'aquella alba de gener era extraordinària.(..)
La profunda gravetat d'aquella nit canvià la meva persona .Vaig percebre que ja no era la d'abans.Que havia pronunciat unes paraules que mai no havia dit a ningú, i me n'havien dit unes altres que mai no havia sentit.I que no es tractava de felicitat, sino d'una cosa totalment diferent: allò no era felicitat sino bruixeria,una doble realitat, la seva i la meva'

...quan coneix a Petesburg el que serà el seu company de viatges, experiencies i exili en el futur.