(*)
sen
se
imatge
s
per
què
(cap)
no
reflectiria
la bellesa
de
la
( seva )
paraula
Dos dels poemes que més m'agraden d'en Bartomeu R-P., perquè reflexen molt bé tot el seu món poètic i la seva finura estil.lísica i que a més, sempre m'han acompanyat també musicalment, en els meus somnis embadalits , maravallosament cantats per Maria del Mar Bonet, recreant-me així en tot l'imaginari de la seva poesia.
QUAN ELLA DORM
Quan ella dorm al gaudi somnolent
del vell jardi vibrant de flors i nit
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.
Quan ella dorm i sense fer-hi esment
torna ales grans fondaries de l'oblit,
abella só que clava la roent
agulla- furia i foc- en el seu pit.
La que era estampa, encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo ,causa del dol, de la dolçor
em faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls clossos, el combat,
s'adorm amb un somriure embadaslit.
SÓLLER
El cel prepara secrets
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarreien taronjades.
Jo tasto vergers.M'ajec
damunt valls encoixinades.
Les fulles alcen frescor
i aixequen ventalls de gràcia,
cortinatges de perfum,
cortesies tremolades.
L'oratge pinta perfils
de caramel dins l'oratge.
El cabell se m'ha esbullat
i tinc l'ombra capgirada.
El sucre de l'aire em fa
pessigolles a la cara ,
amb confitures de flor
i xarops d'esgarrifansa.
Unes cuixes de marquesa
em repassen l'espinada.
Quan el setí es torna gel,
sembla que es faci de flama.
El vicari compareix
amb un vas de llet glaçada.
La suor de les aixelles
li travessa la sotana
