Pereserafí

Al pis de Pere serafí que era un poeta molt fi que feia rodolins que deien més o menys aixIns: 'A món dolç trobí dormint sobre l'herbeta, despertaràs dient aixins, de matinet l'aire dolcet la fa rira-riret / si vull ser sa aimeta, oi Lasseta , que faré / ni que diré ? Valga'm Déu !, que estic dolenta ! l'amor és que m'atormenta..!' no ens va caldre omplir de lliris el pis/per fer florir el llarg passadís/La llum entrava per les clavegueres i els mots ens sortien per les orelles/ els cabells se'ns embuiaven i la pell s'electritzava de tota la pols amuntegada/ Pujàvem esglaons de mil en mil fins a les balconades vol allades/ i llençàvem les ampolles pel celobert/ ben bé del cert/ sentíem el veïnat com si fos cuinat al plat i en oíem els udols i les baralles. A Pere serafí em vas guiar i sense dir res em vas mostrar el camí amb les dues mans dins la flassada per descobrir un raconet a on desar el nostre secret: l'últim gemec/ I em vas mostrar la vida tal com era /no pas com jo l'havia imaginada / em vas ensenyar a amarinar el llit de nit / i a parar la taula de dia/ a distingir entre carn i peix/ tu que ja erets tota carn i jo encara un infant/ i em vas fer saber com  t'estimava/ I així vam omplir la casa de mitges i mitjons /calcetes i calçons  i des dels balcons a esbandir les estovalles / A posar miralls per tots els racons d'altres cantons / a on ens miràvem i ens pintàvem/ Ens complicitàvem i ens explicitàvem/Ens intercamviàvem pantis i pantalons/a ratlles o a cuadrets/ Ens transvasàvem cara A cara / ull A ull/ boca A boca/  llavi A llavi /bes A bes/ tu en jo i jo en tu/ vers i revers d'un mateix univers /A Pere serafí per fi vaig arribar al meu destí/ i et vaig desatendre / perquè em vaig estendre per terra /ànima cor i consciència/ sense entendre tot el que esperaves de mi/ Però abans de que tot acabés rodolant escales a vall/ em vaig atrevir com en Pere Serafí/jo també a fer un rodolí/ que deia així :  'Ai ! Floreta florir, a tots els que t'han tingut , jo els hi he de dir, floreta florir, que jo t'he vist florir, molt més  del que ells t'hagin pogut tenir. Floreta florir !

aDg

Gràcia

Barcelona 

Novembre 1987

Robert Graves

LOVERS IN WINTER

The posture of the tree
Shows the prevailing wind ;
And ours , long misery
When you are long unking.

But forward, look, we lean -
Not backward as in doubt-
And still with branches green
Ride our ill weather out.


AMANTS A L'HIVERN

La forma d'aquest arbre
mostra quin vent preval;
la nostra, el llarg patir per
la teva crueltat.

Però ens abalancem
sense dubtar, endavant...
I amb rams verds resistim
l'embat del temporal.

ENCARA I MALGRAT

de Robert Graves

DESPITE AND STILL

Have you not read

The words in my head,

And Imade part

Of your ownn heart?

We have been such as draw

The losing straw-

Yow of your gentleness,

Iof my rashness,

Both of despair-

Yet still migth share

This happy will:

To love despite and still.

Never let us deny

The tuings necessity,

But, O,refuse

To choose

Where chance may seem to give

Loves in alternative.

ENCARA I MALGRAT

¿No m'has llegit
dins el cap, els mots,
i no sóc part,
jo, del teu cor?
Sempre hem jugat al joc
dels perdedors...
tu amb la teva dolcesa
i jo per imprudència,
tots dos per desesper...
Però encara podríem
compartir el goig anhelat:
d'estimar encara i malgrat.
Mai no hem de negar
que és per necessitat;
però, oh, nega't a
triar
allí on l'atzar sembla que envia
amors com a alternativa.

*

imatge 

de

Diana Blok & Mario Bloeckmans

**

Robert Graves 

D'amor trenta poemes

Edicions 62

Traducció i edició 

de 

Josep M.Jaumà

***

Óssip Mandelstam. Poemes

Noves 

cap

bussades 

a les aigües fredes 

de l'obra de Mandelstam 

 ( 

que 

si t'hi sub

mergeixes 

i 

t'en

dinses 

bé, 

hi trobes tam

bé ...

correntins 

càlides 

)

magistralment traduïdes 

per 

Helena Vidal.

*
M'ha estat donat un cos, què en podré fer,
tan únic, tan privat i tan, tan meu ?

¿ A qui , digueu, em cal regraciar
el goig tranquil de viure i respirar ?

Jo en sóc el jardiner, jo en sóc la flor.
I no estic sol en la presó del món.

Ja hi ha senyals als vidres de l'etern
de l'escalfor que hi deixa el meu alè.

El meu dibuix ja hi ha quedat gravat,
per bé que sembli mal de desxifrar.

Que regalimi el sutge de l'instant,
no esborrarà el dibuix que estimo tant.

1909

Llegiré només llibres d'infants,
pensaré pensaments de joguina,
del que és gran , en faré pluja fina,
m'alçaré de les cendres estant.

Mai el viure no ha esta tant rebec,
no n'espero rès més , de la vida,
però estimo la terra que em crida
perquè és l'únic país que conec.

Un jardí mig perdut en el temps,
jo m'hi gronxo amb tres fustes senzilles,
i recordo , entre boira i deliri,
els troncs foscos i esveltes dels avets.

1908



*
Deixam anar, Vorónej, torna'm,deixa'm:
qui sap si em perds o si em perdones,
si em deixes caure o m'abandones.
Vorónej orb, Vorónej corb.I reixa...

Abril de 1935

Privat que m'heu de mars i empenta en terra llarga
i fent recalcar el peu per córrer en camp hostil,
¿que n'heu aconseguit? Poca cosa i covarda :
encar moc els llavis, no m'heu fet emmudir !

maig de 1935



Óssip Mandelstam .

Versos dels 'Quaderns de Vorónej' 

que va escriure a la ciutat homònima, 

on va ser desterrat els últims anys de la seva vida 

per discrepàncies fortes, 

amb el règim estalinista,

i

que van acabar amb la seva 

vida

Óssip Mandelstam

'Mandelstam va sense afaitar, amb la barbeta i les galtes cobertes de pelussa canosa de dies.Parla fotçat,dient "m...m...m" cada dos per tres i fins i tot "em...em...em...",però les seves paraules són tan enginyoses, tan originals ,tan profundes,que tota la seva figura ha despertat en mi aquell sentiment reverencial que m'inspirava de petit el sacerdot quan sortia del santuari amb els dons sagrats?
K.I.Txukovski,pseudònim de Nikolai Vassílievitx Korneitxukov (1882-1962) traductor i estudiós de l'autor. 14 de arç de 1928

'La poesia és una cosa ben extranya , per alguna raó no es deixa enterrar viva i ressicita, fins i tot malgrat els esforços d'un aparell propagandístic tan poderós com el nostre."Ara estic estic tranquil.la- em va dir Anna Andréievna(Akhmàtova )els anys seixanta-.Perquè henm conegut la capacitat de supervivència que té la poesia "'

Nadia Mandelstam, vidua de Mndelstam
LLibre primer , capítol "La falsa il.lusió"

'...la poesia només es respecta a cas nostra: et maten per escriure'n.Enlloc més no maten per escriure poesia..'
N.Mandeslstam , Llibre primer.Capítol "Camí fatídic "

Al final dels seus dies, ell li deia a la seva amiga Akhmàtova "Ia k smerti gotov " ( estic preparat per morir ).Tot i aquest destí tàgic , tot i aquesta agònica carrera conscient cap a la pròpa fi, tot i aquesta lluita per la llibertat , mai els seus poemes cauen en un exagerada desasperació, sempre toben el punt just per tallar
com un un ganivet fred totes les conscienciences, sabedor de la força de la seva paraula.
La seva posia es com un diamant , preciosa , sembla fràgil però és irrompible, gràcies també a l'esforç de la seva dona , que després de la seva mort va guardar , part de la seva obra amagada en una olla , mal vivint de casa en casa aliena.

També deia :'El procés de traduir és l'antitesi directe de l'autèntica creació poètica', fet que li va reprtar molts problemes durant el seu ostracisme dins la societat soviètica,perquè com sabem molts escriptors repudiats pel poder malvivien traduint obres de escriptors extrangers permesos per la censura, i ell sempre s'hi va negar.
Tot i així Quaderns Crema s'ha atrevit a fer un recull de poemes acura d'Helena Vidal , per felicitat de tots, molt curós , que és molt d'agrair i que ens acosta per fi a la seva obra.

Totes les cites estan extretes d'aquest llibre
Poemes
Óssip Mandelstam
Quaderns Crema
Selecció i traducció d'Helena Vidal