Óssip Mandelstam. Poemes

Noves 

cap

bussades 

a les aigües fredes 

de l'obra de Mandelstam 

 ( 

que 

si t'hi sub

mergeixes 

i 

t'en

dinses 

bé, 

hi trobes tam

bé ...

correntins 

càlides 

)

magistralment traduïdes 

per 

Helena Vidal.

*
M'ha estat donat un cos, què en podré fer,
tan únic, tan privat i tan, tan meu ?

¿ A qui , digueu, em cal regraciar
el goig tranquil de viure i respirar ?

Jo en sóc el jardiner, jo en sóc la flor.
I no estic sol en la presó del món.

Ja hi ha senyals als vidres de l'etern
de l'escalfor que hi deixa el meu alè.

El meu dibuix ja hi ha quedat gravat,
per bé que sembli mal de desxifrar.

Que regalimi el sutge de l'instant,
no esborrarà el dibuix que estimo tant.

1909

Llegiré només llibres d'infants,
pensaré pensaments de joguina,
del que és gran , en faré pluja fina,
m'alçaré de les cendres estant.

Mai el viure no ha esta tant rebec,
no n'espero rès més , de la vida,
però estimo la terra que em crida
perquè és l'únic país que conec.

Un jardí mig perdut en el temps,
jo m'hi gronxo amb tres fustes senzilles,
i recordo , entre boira i deliri,
els troncs foscos i esveltes dels avets.

1908



*
Deixam anar, Vorónej, torna'm,deixa'm:
qui sap si em perds o si em perdones,
si em deixes caure o m'abandones.
Vorónej orb, Vorónej corb.I reixa...

Abril de 1935

Privat que m'heu de mars i empenta en terra llarga
i fent recalcar el peu per córrer en camp hostil,
¿que n'heu aconseguit? Poca cosa i covarda :
encar moc els llavis, no m'heu fet emmudir !

maig de 1935



Óssip Mandelstam .

Versos dels 'Quaderns de Vorónej' 

que va escriure a la ciutat homònima, 

on va ser desterrat els últims anys de la seva vida 

per discrepàncies fortes, 

amb el règim estalinista,

i

que van acabar amb la seva 

vida