El vent s'enduia les nostres ments

El vent s'enduia les nostres ments
i les veles que jo veia, les omplien.

Jo m´hi hauria llençat a dins d'aquell
llac opac, i m'hi hauria ofegat com si fos

la teva vida passada, la teva vida assajada.
Però que hi fèiem a Engulàsters cantant la vida ?

Contant veritats, volant històries, que mai no
havien passat ? Cantant la ràbia d'algun passatge

quan tu m'havies amat. Mentre ploràvem i rèiem, 
vomitàvem els helicòpters que hi dúiem al cap.

Les teves ungles m'eriçaven la pell,
mentre jo t'ho deia a cau d'orella :

Com m'havies amat

   quan m'havies besat ?

  Com  m'havies viscut 

   quan m'havies tingut ?

aDg

Engulàsters

les Valls d'Andorra
 juliol 1983

Foto
Olga Bella Maior