A l'hora que el sol se pon
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.
Part de dins de la canal
he vist l'aigua virginal
venir de fosc naixement
a regalar-me la boca,
i m'entrava pit endins...
i amb els seus clars regalims
penetrava-m'hi ensems
una saviesa dolça.
Quan m'he adreçat i he mirat,
la muntanya, el bosc i el prat
me semblaven altrament :
tot semblava altre cosa .
Al damunt del bell morir
començava a resplandir
pels celatges carminenecs
el blanc quart de lluna nova.
Tot semblava un món en flor
l'ànima era jo.
Jo l'ànima flairosa de la prada
que es delia en florir i ser dallada.
(........
Part del poema
La muntanya
de
Joan Maragall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada