Ara mateix mudaria

Ara mateix mudaria.
                  Aniria a pescar en un bou
que jo  mateix manaria, i sortiria 
                a la mar quan el sol es llevaria .
I jo a tu no t'ho diria.  Deixaria
              que dormissis fins que la claror 
del dia el teu cos  il·luminés 
                                      el jardí del gessamí.
                           

Ara mateix mudaria i,
                        faria olor a sardina 
i  quan el sol ja escalfés
                       la coberta de la nau,
 plena de sal i mar, 
                       clamaria al vent
què la ment se m'endugués...

I  jo em diria Gabriel 
                       o com tu voldries, i
tornaria a port pel capvespre,
                      quan el Sol cau a ponent,
fent olor a verat i mar,
                     amb el cap ben ventilat. 

I tu, tu nomeries Maria o 
                     com tu voldries, i 
les gavines ens perseguirien carrer a munt 
                     fins al portal de gelosies,
de l'enveja que ens tindrien. 

Tots dos com infants esbantats 
                     al teu llit ens clouríem,i 
a dins el sexe confitura a romaní,
                              ens hi  amagaríem.  

Això t'ho puc ben dir  amor, 
                        ara mateix mudaria i em faria 
altre cop a mar, en un bou o en una barca, 
                        que tan m'és el que fes mentre surés. 

I ho deixaria tot, els llibres i la poesia 
I beuríem rajolí, de la dolça i amarga 
metzina, melmelada de maragda 
que el teu cos ens daria,          

                                                                                                                                                     

i                

tu,

 amor   me cridaries ,    

Gabriel ! 

o com tu voldries , 

quan jo t'anomenés 

                    Maria !

el dibuix 
'La Gavina i el peix'
i 
el poema 
'ara mateix mudaria'
és d'
arnauDeguerau

2008

( revisitat

2012 )