'
- exactament l'indret a propòsit per enterrar-hi un tupí d'or
- digué Sebastian -.
M'agradaria enterrar quelcom de preciós en cada un dels llocs on he estat feliç,
i més tard, quan sigui vell,
lleig i dissortat, tornar-hi,
desenterar-ho,
i recordar
'
Quan de temps creieu que tardarem en envellir.
Vull dir, molt abans que el nostre cos ens digui prou !
Quan ja cap pessigolleig no et fagi un tremoló,
ni uns dits confusos i atordits però atrevits, ens cerquin fins demà,
i com una primera vegada, el formigueig
d'una filera a l'era, es clogui sempre en besada.
Quan temps creus amor, que ens va caldre per adormir
el nostre instint més animal , i seguir vivint ?
Quan de temps ens cal amor per a fer- nos mal ?
I anar morint a cada instant cap a la platja aquella
en que ens vàrem vessar arran de mar .
aDg
dosmil
dotze
vol ser humil
( ment i, a l'estil d'Auden
un sentit record per a
l'Emiliteixidor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada