....més
que un cant
coral,
que ja no val,
vol ser
un rap
mud
que en-
cara no
pud
o
una
sinfonia
sen-
se
har-
monia
o
una
fuga
sen-
se fi
De
tots
els que no
vàrem sortir
de la teranyina
vital
de la bar-
cel-
ona
pre-
diluvial
Com un con-
cert,
no sé si cert
o
sen-
se
en-
cert,
si
més
no
si
que
em
surt
del plà de l'os
de l'os
del moll-
que no fos
que us
penséssiu
que
l'he
près
( me l'he a-
près )
del
plà de la boqueria
Com un miró
més
que jo em cregués
Jo
te l'he dedicat
delicat,
- qui ho diria ! -
volia
ser jo
quan preníem
cervesa
fina
amb es-
cuma i mes-
calina
Jo
l'he cuinat i
amarinat,
amatent
i
atent
com
qui es
pera
es-
perbat
a
la terrassa
d'un bar
massa famós
per ser-
hi
in
clós-
Fos
qui
fos
el que
hi
fos
fossi-
litzat
volatilitzat
de tan
en tan
de tan
esperar
d'amagat i espentat,
orinant
o
pensant
en
l'ines
perat
de
qual
se
vol
situació
o
novetat
i
no haber
d'anar
mai més
a
passejar
pel no-
res
com qui
res
Així
era
com era
quan hi
era,
Asegut
abatut
bevent
-me
veient
-me
passar
sense
més
l'infinita
des
filada
de
vanitats
So-
terrat
sota
la barra del bar
et vaig veure arribar
un dia
d'aquells
im
previstos
Som-
rient
o
a
contra-
cor
com
el re-
cord
d'un dolç
petó a
l'es
cullera
quan hi era
Així és
com jo
ho re-
cord
Com
tot d'un cop
vas aparèixer
clara i concisa
precisa
- vull dir en el precís
moment -
davant la boqueria
després d'una nit de loqueria
I
ara
te'l ofereixo jo
uns quans anys més tard
d'aquella nit
en que em vaig quedar ben adormit
per primer cop
damunt el teu pit -
vull dir els teus pits -
i
pel matí
et vaig oferir
de nou una cervesa, teresa
i
tu em vas fer que no i
jo
que què poc t'en-
tenia
en-
cara !
-
i
ara!
-
vaig in-
sistir fins l'in-
finit
però
no vols beure amb mi
fins
a
finir.......
aDg
barcelona
anys noranta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada