QUADERNS D'AFRICA

miquelbarceló

(

esboç

os

)

GAO

MAIG 1988

*

2. Els avantpassats dels pigmeus

6.L'administració francesa

1. Ptolomeu

3.Djuder arriba a Gao

4.1484.Joan II de Portugal, pensant que Mali era encara poderós , hi envia envaixadors

5.ANEXIONS

6.La influència colonial en el panorama de la vida francesa

El pensament salvatge

8.Antropologia-AFRO

__

Els corbs deliciosos

El cadàver exquisit

El mort fred.

___

Dibuixos foradats

fixant els temes d'un cant funerari

____

font tallant la cama d'un nago

____

La vocació formal

____

Àfrica vista d'esquena

___

Grotesca fidelitat

____

On som ?

D'on venim ?

Cap a on anem ?

____

Analogies.

Una forma qualsevol de realitat

Exigència semàntica.

____

Dues o tres coses essencials :

el menjar, el sexe , l'avorriment

13 0 18

Les dones amb uns quants forats

Algunes coses essencials : l'amor, la mort, el menjar. I l'Art? Per allà enmig.Entre l'amor i l'avorriment, potser.Entre el menjar i la mort la merda, això segur. (...)

La pols ( la dona de la sorra, una novel.la japonesa que a C. li agrada molt. C. estimada, et saludo amb un got d'aigua, a la teva salut !)

L'aigua s'asseca, l'evaporació.

***

Premo una pedra a la mà fins convertir-la en sorra.Premo encara més fins convertir-la en no-res.

Escric sense parar des de fa hores.La suor cau sobre el quadern

 per a la Cecília i l'Elhadji

(

a

quest

llibre

m'

ha tingut

un re

corregut

concèntric

molt curiós.

m'hi

vaig 

e

na

morar

quan

el vaig veure per primer cop

en algun

aparador 

d'alguna llibreria 

de 

santcugat : la mithos, el celler del llibre, l'alexandria, 

ara no ho sé

i

anys més tard 

li vaig 

voler

fer

present

a

la meva germana

africana, i

per circunstàncies 

misterioses 

i

vitals,

que ara no venent

pas al cas, 

torna a estar voltant

per els meus voltants,

per 

ca

meva.

i 

m'hi 

he tronat 

a 

e

na

morar.

memòries poètiques

?

poesia visual

?

dietari vital

?

tant 

és i 

tan m'és,

per a mi no és més que una petitagran

joia.

gracies miquelbarceló

)

3POEMES3

per
a

la

t.

:

(

vull

ser

el

teu

cicle

brutNetTendreRàbia

re

cor

d

caure

pujar

i

seguir

com el sabor del teu adob

i

expulsar-

me

menys

truar-

me

in

troduir-

me

com una pindoleta i am

polletes

de

verí

petits animalets que amb tu

com/viuen

i

son ja 

e

l

es

me

u

es

a

mig

u

es

***

mil cinc-cents dies mirant-

te, enigmes d'aquesta vida

hores de repòs i angoixa esperant

silenci o soledat

sense raó.

mil puntades de mal viure i el recull 

d'algunes besades fortes, com ens xuclen

el cos.

solitud i raresa, d'un estat innat. 

d'un amor de perfil. ensenyant-

me el teu cos de matí,

ara que sóc bonic.

***

m'agrado jo però quan sóc en tu.

m'agrado jo però quan em miro en tu.

m'agraden les meves mans, 

però si t'abracen a

tu.

m'agrado quan et beso

quan et veig mirant-

me

com em veus a través 

teu ,

tot allò 

que no he vist mai 

de 

mi

)

del llibre :

' primers poemes barcelonins'
aDg

*
1983

*

foto

Usuakari

Raine

EL FURTIU

*

vull 

entra-hi de nit 

dins el teu llit i en 

sortiré abans que es llevi el Sol i 

així seré com un furtiu dins el teu cos i

et prendré tot l'amor que en-

cara no has 

donat

*

AdG

barcelona

*

mil

nou

cents

vuitanta

set

*

abisme

com 

la mar reflexa el Sol 

des de l'abisme  Jo hi veig  la llum

dins els teus 

ulls

aDg

milnoucentsvuitanta

sis

*

foto
irvingPenn

TU EM DEIES

*

tu 

em deies

que jo era bo i jo

t'ho creia encara / mentre

ballava sol amb la meva estranya

companya / que deia que jo era bo

nic ( que no pas bo ) i jo

m'ho creia 

encara

*

foto

francescaWoodmann

*

aDg

el dia i les hores

*

EL DIA I LA NIT

recordava el racó d'aquelles llargues cames Retirava l'idea d'un  finestral obert un aire fresc una turmenta d'estiu i un cel més clar Vespres després de la pluja i un canal buit I un llit ben llarg I un cos d'arena I uns ulls de mar i a la mar la tempesta La mar desnuada La mirada amagada després del després i el gran repòs del no-res La solitud i jo et mirava assegut al finestral obert i un riu ben brut recorrent-me l'espinada com un somni ja passat en el finestral de la fresca diada

                                               i una nit d'estiu Cel estel.lat sota la llarga capa negre en un raig groc Estel fugaç que mai no hem vist Carícia plàcida Pròxima la matinada Jaguts sota l'hamaca se'ns obra la nit d'anit Sense avís ens deixarà al descobert els cossos oberts                                                             De tu i de jo tots sols 

 de 

Sol a Sol

*

el dia i les hores

AdG

mil

noucents vuitanta

set

foto
robertGaudette

LA FELICITAT

La felicitat era aquell dia en que tots tres no sabíem que érem feliços Ell imitant de les teves mans els teus gestos Jo resseguint-vos a tots dos amb la mirada Absent als vostres jocs filials Recollíeu les branquetes del teu jardí una a una i les dipositàveu ordenades damunt del carretó de color groc que ell creia tan i tan necessari i arrossegava amb força i voluntat de formiga immenses carretades de fullam Jo us admirava allunyat de les vostres telepàtiques connexions mare i fill  Cap dels tres no sabia llavors que aquella seqüència umbilical ( i no cap altra ) és allò que molts en diuen i en consideren  La felicitat

(  llavors em van trucar per telèfon  )

Cargol treu banyes...

i

puja 

a

les

muntanyes

sempresempresempre

explicant

-teallòd'aquellcontequeetdeiaquet'es

criuriaimainovaigescriure'

t

sempreambaquellesconfabulacions

comaquelldiaquejèiemalterradelpis

pintatdenouamblesnostres

pròpies

(mésaviatteves)

mans

Aquell

es

mans

queestrenàvemimentrereposàvem

sudorosos

(t'enrecordes?)

mirantelsòtilgotejant

jo

te'lvaigintentarexplicar

( totallòquehiduiaalcap

aquellesparanoies )

entravadinsdelteusexecovaguturalfinsbenadinsim'

hiquedava

eracomuncargolsensecloscabuscantrefugi

i

aixíanavapenetran

tefinsben adins

ides

cobrint

te

totaperdins

i

allí

adins

jo

m'hi

quedava

aixoplugat

persempremés

creiajo

dinsteuforadetotperill

i 

tu

emmiraves 

i

m'escoltaves

sorpresa

i

encara

ambcerta ad-

miraciód'enamorada

i 

ambelsulls

blaus

plàcids

i

brillants

d'es

purnes

àcides

en

cara

espectantsiesperençats

per

des

cobrir

de 

jo

algunacosa

més

amagada

i

noera

més

queunconte

molt

in

cipient

in

con

nexe

i

in

con

sis

tent

i

masclista

amanera'

t

i

amara'

t

i

plegatd'errors

i

faltes

Mas

sa

evident

i

amb

totes

lesalarmes

i

totes

lesteories

psi-

cològiques 

en 

estat

d'alerta

Però

tu

predisposta

i

absorvi

tiva

no

m'ho

vasfersaber

novasposarenevidència

tot

es

lesmevespetitesmisèries

infantívoles

que

en

car

arrossegava

i 

emvasbesar 

i 

ens

vemvessar 

per

tot

tot

elquehiduiemdins 

enaquellllit 

encara

per

estrenar

*

(

ja mai més no ens varem pregunat per el

s

nostre

s

passat

s

)

*

valldoreix

aDg

LA POESIA I LA R/EVOLUCIÓ

la 
poesia
i
jo

i
la 
( r )
e
volució

(
auto-
retrat
cinquanta
)




de
jo
-
vull
dir
d'aquell 
jo 
que 
jo creia i in
tuia
-
no-
més
me'n
queda
                                 la meva
poesia
que
no
més
jo
                   m'
en
tenc
                    i
valora
                    i
llegeisc

De
tot
allò
que 
jo
vaig
dir
que               i allà
                     on
volia
ser                hi ,
no-
més
me'n
queda 
allò
que es-
cric i des
cric Massa
covard
per a la re-
volició,
factor que 
es
per no haver 
legat 
a
l
es
meu
es
tres
fill
s
es
per a
una bona i adecuada i progressiva e
volució de l'es
pècie
In
capaç
doncs
de fer la re
volució Tres
voltes in
capaç per la revolta
em re
fugio en el meu im
maginari
La mar que em va deixar tam
bé fa tan i tan de temps....Practicant 
de comunista 
ex
llibertari i
antic
bon vivant 
Cristià peca
mionós
i in
confès Molt
més gnòstic que ag
nòstric maria
magdalenista
enamorat
i 
 ex
hibisionista,
in
constant
constant Em quedo 
amb la meva paraula que sempré es fabulada mentidera fugissera inventada il.
lusió de viatges mai viatjats, de vides no viscudes
m'acullo al treball per necessitat de sobre
viure
i
me'n
re
cordo 
no-
més 
de la soledat 
quan tu no 
hi ets,
mentre
miro
i
 veig passar per la finestra del tren 
l'estació de
montcada i ripollet.... cap a Barcelona Santandreu-
Arenal.

*

                                                                        

 a tu

i

per

a

el

es

meu

es

fill

es

C.

p.

i

R.

aDg

valldoreix

dosmildotze

El principi i la fi

                                                     

de la 

nos

tra 

fugaç

exi

s

tència 

en 

a

quest

únic

i

in

vers

( semblant )

uni

vers

près

Re

vers,

clos

i

re

clos

i

re

près

Abans

i

des

prés

In

mens

i

minúscul i majúscul

i

tot

i

no

res

Tu

ets

dona

l'origen

i

la

fi,

el

nadó

i

la sabiesa,

l'aura

i

la

mort

La

genèsi

i

el

Magma,

l'

orígen

de

tempestes

i

calmes,

de

Sol

i

lluna,

de

marees

i 

oceans,

saba,

d'aroma

a

sal

i

ona

*

Cel

i

Terra

del

més

in

mens

dels

finits

al

més

petit

dels

finit

s

Forat

negre

in

existent

Escletxa

de

vida

en 

llavi

humid

Cova

conca

i

aixo

pluc

Fresca 

gal

.

leria

d'estalac

ti

tes

Mètrica de memòria

des dels més

in

cert

s

enllà

s,

al més 

cert

ací

De

llunyants 

re

cor

d

s

de gestació 

humana,

tot

a

tu

i

tot

a 

dona 

du

e

u

s

 a

dins

del

vos

tre

cos

la

nostra

memòria

*

Mare

i

deesa

del

tot

i

el

no

res

*

Tu

ets

força

pro

pulsora

de

la creació

*

Terra en

dins

i es

tra

tos

fera

i

lluna negra

i

cel

obert

i 

fosca nit

*

Tu

fas

i

des

fas

del

més

 pro

fund

del planeta

al

més

volàtil

de

les

es

feres

con

cèntriques

i

cèntriques,

orbites

cícliques

dels

principis

dels

principis

al

futur

més 

in

pensable

*

Ment

re

creadora

de

cós

sos

i

ànim

es,

pell

s

i

es

cat

es

Desig

s

d'

amor

s

i

do

lor

s

i

plor

s

d'

in

fants

a

mam

antats

de

llet

mater

na

i

fill

de

mare

s

i

homes

ig

norants,

de

grande

sa

suposada

de

ambulants

i

circundants

per els 

vol

tants

vol

ent

vol

ant

cremar

la

to

ta

la

casa

vos

tra

*

Cos

llit

flas

sada

es

tora

i

re

pòs

*

de

l

tot

i

el

res

De

tot

es

les

criatures

per

tu

en

gendrades

*

d'aquí

som

i

d'aquí

sortim

del

pri

n

cipi

i

la fi,

placenta

i

arena

grossa

*

Argila

i

pols

sang

de

dona

i

llet de mare

dona

principi

i

fi

de

l'uni

vers

obert

i

clos

Única

línia

suc

cessòria

de

la

nostra

història

(

enigmàtica

existència

i

fugaç

vivència

i

per

sistència

de

la nostra

espècie

dins 

de

l'in

finit

que

els

homes

no

veiem més que

un

fi-

nit-

)

principi 

i

fi

de

la humanitat

aDg

foto

LeilaAmat