vist per
Maria de Chapdelaine
*
fragment
ex
ex
tret
del llibre
del llibre
de
Louis Hémon
Louis Hémon
com a homenatge
au
Pays
de
Québec
amb
la meva més gran
ad
miració
*
Tres dies més tard, Maria, obrint la porta, al matí, va sentir un soroll que la va deixar una estona glaçada al mateix lloc , immòvil, parant l'orella. Era un bruel llunyà i continu, el tro de les grans cascades que s'havien gelat, mudes, a l'hivern.
-El glaç baixa- digué tornant a entrar-. Se senten les cascades.
Aleshores es van posar a parlar una vegada més de l'estació que s'obria i dels treballs que podrien fer-se. Maig duia una alternança de pluges calentes i bells dies assolellats que triomfava a poc a poc del gel acumulat durant el llarg hivern. Les soques baixes i les arrels emergien, encara que l'ombra del pivets i dels tous de xiprers protegís la llarga agonia dels claps de neu; els camins es tornaven clotades; allà on la molsa bruna apareixia, era tota inflada d'aigua i semblant a una esponja. En altres països ja hi havia la primavera, el treball ardent de la saba, l'empenta dels brotons i ben aviat les fulles; però la terra canadenca, tan lluny cap al nord, no feia sinó tot just desemberassar-se, amb esforç, del feixuc abrigall fred, abans de pensar a reviure.
De vegades, durant el dia, la mare Chapdelaine o Maria obriren la finestra per gustar la tebior de l'aire, per escoltar el xiuxiueig de l'aigua corrent en que s'esvaia la darrera neu als pendents, i aquella altra gran veu que anuciava que el riu Péribonka, s'havia alliberat i traginava devers el gran llacels banc de gel vinguts del nord.
*
Aleshores es van posar a parlar una vegada més de l'estació que s'obria i dels treballs que podrien fer-se. Maig duia una alternança de pluges calentes i bells dies assolellats que triomfava a poc a poc del gel acumulat durant el llarg hivern. Les soques baixes i les arrels emergien, encara que l'ombra del pivets i dels tous de xiprers protegís la llarga agonia dels claps de neu; els camins es tornaven clotades; allà on la molsa bruna apareixia, era tota inflada d'aigua i semblant a una esponja. En altres països ja hi havia la primavera, el treball ardent de la saba, l'empenta dels brotons i ben aviat les fulles; però la terra canadenca, tan lluny cap al nord, no feia sinó tot just desemberassar-se, amb esforç, del feixuc abrigall fred, abans de pensar a reviure.
De vegades, durant el dia, la mare Chapdelaine o Maria obriren la finestra per gustar la tebior de l'aire, per escoltar el xiuxiueig de l'aigua corrent en que s'esvaia la darrera neu als pendents, i aquella altra gran veu que anuciava que el riu Péribonka, s'havia alliberat i traginava devers el gran llacels banc de gel vinguts del nord.
xalet Llac Kenogami
1910
*
'.......quan els canadencs francesos parlen d'ells mateixos, sempre diuen ''canadencs'', i prou; i a totes les altres races que després d'ells han poblat el país fins el Pacífic, els serven, quan en parlen, llur nom d'origen : anglesos, irlandesos, polonesos, o russos,sense admetre ni en un sol moment que els seus fils, àdhuc els nats en el país, pugin pretendre també el nom de canadencs.Aquest és un títol que ells es reserven, molt naturalment,i sense voler ofendre , a causa de llur heroica anterioritat.'
*
*
per
la
Lin
Lin
l'amiga
québecois
de
de
l'Oscar,
l'amic
Ur
o
Ur
o
gayo
del Raul el Gallego
l'amic
argentí
argentí
del Gabriel
l'amic
eivisenc/mallorquí de
l'amic
eivisenc/mallorquí de
Barcelona
de
l'arnau.
de
l'arnau.
I
a
tota
la
gent
a
quella
que
pul.lulaven
llavors
per nirulas i
el carrer
major
de
Vila
de
Vila
i
que
em van fer conéixer
tan
i
tant
bé !
tan
i
tant
bé !
l'Eivissa
del
s
principi
s
del anys noranta
del segle
passat.
gràcies
a
tot
es
ell
es
es
aDg
*
de
l'edició
de
Proa
a
a
tot
vent
1984
barcelona
*
traducció
de
Tomàs Garcés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada