:
per
a ser
llegit
tot sentint
les veus
del Rei i la Princesa
del
Rai
a
Arzew
ballem
poc dis-
simulada-
ment el gallec i jo
caminant per l'esplenada.
Reixes del port. Pentinem caps.
Passegem peus i matem polls
pels molls d'Arzew.
Més enllà
de l'aram i del metall
jo ja he begut d'aquests verí
en un bordell de Casablanca, diu
el mariner més vell que a vall al moll ,
estira les cames entre els bidons
amb algun moix i algun ca.
Que prim que està !
però encara és viu !
afamats però vius son aquests
cans ! No com a Mombassa, que passa !
Que hi ha vingut a fer aquest policia
que ens vigila ? ( des de la duana estant,
estant mirant ) Vénen a demanar tabac ?
El nens i nenes de colors i argent
de cel mediterrà. De vels en flors i gessamís.
De geranis als balcons de pols i ciment
d'Arzew i gres de Castelló ( de la Plana).
Una dona ufana,
amb mocador per
darrera el mostrador,
m'agafa el passaport ,
amb una mà d'ungles pintades
de roig carmesí damunt la blanca pell
de dona magrebina i,
l'allarga suaument (gest de garsa i d' ocell,
i un somrís tant bell ! ) a la dona molt
( més) elegant (encara)
que seu tot just al seu davant
d' ulls negres i els llavis pintats i llargues
arracades vestida a la moda italiana
o parisina en la província Argelina
d'arena i argila combatent des d'Oran
a Arzew hem
decidit fer vaga i
no salpar
fins l'en
demà
d'haver
cobrat
totes
les
pagues
que ens
deu
el malaït armador
espanyol ! i
va ser ahir passejant amb el company/ que em vaig trobar a la discoteque on vaig comprar dues cintes de Rai /una del rei Khaled i l'altre de la princesa Zahouaina/ em vaig endur el botí cap al port/i em vaig tancar en el camarot/ llegint i bevent/bevent i escrivint en el meu diari de bord/ la música insistent i persistent obsessiona i m'ennuega les neurones/ no bec ni té de la xina ni de pèrsia/ni de roselles ni de cirerer/em bec tot el wiskhie escocès i la cervesa ibèrica que he comprat al contra mestre abans de sortir d'espanya i penso i escric en un crit esgarrip :
amor
amor
amor
jo
ja
m'hiquedaria
de
bon de veres
amarrat ancorat
en aquest port
del llevant i
ponents del mar
que ens re
volta
hivern africa
dies de març
dels meus
trenta
anys
m'hi veig
en
cara
ara
enamorat
de
tot
i
tu
endinsant-
me
cap a l'interior
d'aquest nou centre
de gravetat
universal
on hi percebo
com m'hi perdria
on intueixo
clar
i
vident
el meu estat de gravetat
més espiritual
però
mai no
serà així
( massa covard i poc valent per tu i
per jo
per perdrem tot sol i aquí en mi i sense tu )
tan sols
m'enduré
un present
de la Ciutat d'Arzew
en forma
de cassette
i entre les muntanyes i
el mar
jo
( et )
sento
indefinida
-la-
ment
(de)
Zahouaina i Khaled
cantant
(nos)
el
la-
ment
:
a
di
di
a
hbibi
darhabjia
di
di
un a
l'altre
mentre
el meu amic
el mariner
gallec,
m'està tallant
els
cabells.
A
Arzew
va ser el primer cop
que
el
s
vaig sentir
vaig sentir
però
jamaimés
no
m'abandonarien,
perquè
el rai
quan entra,
penetra i
penetra i
escalfa i
ja
no s'envà.
S'en
dinsa
dinsa
per dins
les
cavitats
i
les
cavitats
i
es mou
i
re
mou
i
re
mou
pels
carrerons
més
molls
del
moll
de
l'os
*
marines i oratges
adG.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada