THE READER OVER MY SOULDER
EL LECTOR PER SOBRE LA MEVA ESPATLLA
You, reading over my shoulder, peering beneath
My writing arm - I suddenly feel your breath
Hot on my hand or on my nape,
So interrupt my theme, scratching these few
Words on the margin for you, namely you,
Too-human shape fixed in that shape :-
All the saying of things against myself
And for myself I have done myself.
What now, old enemy, shall you do
But quote and underline, thrusting yourself
Against me, as ambassador of myself,
In damned confusion of myself anb you ?
For you in strutting, you in sycophancy,
Have played too long this other self of me,
Doubling the part of jdge and patron
With that of creaking grind-stone to my wit.
Know me, have done: I am a proud spirit
And you for ever clay. Hve done !
Tu que llegeixes per sobre la meva espatlla, que sotges
sota el meu braç que escriu- em sento sobtadament
a la mà o alclatell el teu alè calent
i interrompeixo el tema i esgrafio en els marges
aquests pocs mots per atu, precisament per atu,
forma ne excès humana, junyit a aquella forma :
Les meves dites contra mi mateix
o a favor meu, sóc jo qui les ha dit.
Ara, què faràs tu, vell enemic,
sinó citar i marcar, llançat-te en contra meu
com un ambaixador de mi mateix
confonent-nos els dos, maleïdament ?
Fatxendejant i fent-te el llagoter,
ja fa masa que et fas passar per mi
fent dos papers, el de jutge i patró
i esmolet cruixidor del meu enginy.
Ja n'hi ha prou; no em coneixes? Sóc un esperit altiu,
i tu no ets més que argila.Ja n'hi ha prou !
.jpg)
Les meves dites contra mi mateix
o a favor meu, sóc jo qui les ha dit.
Ara, què faràs tu, vell enemic,
sinó citar i marcar, llançat-te en contra meu
com un ambaixador de mi mateix
confonent-nos els dos, maleïdament ?
Fatxendejant i fent-te el llagoter,
ja fa masa que et fas passar per mi
fent dos papers, el de jutge i patró
i esmolet cruixidor del meu enginy.
Ja n'hi ha prou; no em coneixes? Sóc un esperit altiu,
i tu no ets més que argila.Ja n'hi ha prou !
.jpg)
THE TERRACED VALLEY
LA VALL DE TERRASSES
In a deep thoug of you and concentration
I cam by hazard to new region:
The unnecessary earth lay without care-
For more than sunshine warmed the skin
Of the world that was turned outside-in.
Calm sea beyond the terraced valley
Without horizon easily was spread,
As it were overhead,
Washing the mountain-spurs behind me:
The unnecessary sky was not there,
Therefore no heights, no deeps, no birds of the air.
Neat outside-inside, neat below-above,
Hermaphrodizing love.
Neat this -way-that-way and without mistake:
On the right hand could slide the left glove.
Neat over-under: the young snaeke
Through an unyielding shell his path could break.
Singing of kettles, like a singing brook,
Made out-of-doors a fireside nook.
But you, my love, where had you then satation ?
Seeing that on this counter-earth together
We go not distant from each other ;
I knew you near me in that strange region,
So searched for you, in hope to see you stand
On some near olive-terrace, in the heat,
The left-hand glove drawn on your right hand,
The empty sanke's egg perfect at your feet--
But found you nowhere in the wide land,
And cried disconsolately, until you spoke
Immediate at elbow , and your voice broke
This trick of time, changing the world about
To once more inside-in and outside-out.
Pensant a fons en tu, ben concentrat,
per atzar vaig venir a una regió nova:
l'innecessari sol no hi era pas
i el necessari terra era descurat...
Car no s'escalfava amb el sol, sinó amb quelcom més,
la pell del món, capgirat del revés.
Un mar tranquil jeia enllà de la vall
en terrasses: sense horitzó, calmós,
com si, enlairat, banyés
darrere meu, els muntanyencs morrots,
no hi eren pas, el cel innecessari,
ni els alts ni els baixos, ni els ocells de l'aire.
Un ulcre dins-i-fora, un dalt-i-baix
hermafroditzaven l'amor.
Un pulcre ençà-i-enllà, i sense error:
la mà dreta encaixava el guant esquerra.
Un pulcre amunt-i-avall: la serpent jove
s'obria pas entre la dura closca.
Un cant de pots bullint - com un rierol-
feia estar-se al carrer com vora el foc.
Però tu, amor, quin era allí el teu lloc ?
Veient que, junts, en aquest contra-món,
no ens distanciem pass l'un de l'altre,
et sabia prop meu, a l'eswtranya regió,
i per això et buscava amb l'esperança
de trobar-te a ple sol en alguna terrassa
d'oliveres, el guant esuqrra ala mà dreta
i l'ou buit de serpent, perfecte, als peus....
Però no et vaig trobar en l'extens paisatge
i vaig plorar desconsolat fins que,
parlant-me molt de prop, la teva veu
trencà aquest truc del temps i girà el món
retornant -ho altre cop tot al seu lloc.
l'innecessari sol no hi era pas
i el necessari terra era descurat...
Car no s'escalfava amb el sol, sinó amb quelcom més,
la pell del món, capgirat del revés.
Un mar tranquil jeia enllà de la vall
en terrasses: sense horitzó, calmós,
com si, enlairat, banyés
darrere meu, els muntanyencs morrots,
no hi eren pas, el cel innecessari,
ni els alts ni els baixos, ni els ocells de l'aire.
Un ulcre dins-i-fora, un dalt-i-baix
hermafroditzaven l'amor.
Un pulcre ençà-i-enllà, i sense error:
la mà dreta encaixava el guant esquerra.
Un pulcre amunt-i-avall: la serpent jove
s'obria pas entre la dura closca.
Un cant de pots bullint - com un rierol-
feia estar-se al carrer com vora el foc.
Però tu, amor, quin era allí el teu lloc ?
Veient que, junts, en aquest contra-món,
no ens distanciem pass l'un de l'altre,
et sabia prop meu, a l'eswtranya regió,
i per això et buscava amb l'esperança
de trobar-te a ple sol en alguna terrassa
d'oliveres, el guant esuqrra ala mà dreta
i l'ou buit de serpent, perfecte, als peus....
Però no et vaig trobar en l'extens paisatge
i vaig plorar desconsolat fins que,
parlant-me molt de prop, la teva veu
trencà aquest truc del temps i girà el món
retornant -ho altre cop tot al seu lloc.
Robert Graves
a
Cala Deià
amb
la seva filla
Lucia
1948
del
llibre
'El país que he escollit'
sellecció i taducció
al català
de
Josep M. Jaumà
Pròleg
de
Lucía Garves
edicions del salobre
Port de Pollença
Mallorca
Mediterrània
2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada