Un dia escriuré una carta i la faré en rodolí...

Un dia escriuré una carta bell nuvolí/ i no serà feta ni d' aire ni d'aigua/ si no en un pergamí banyat en gessamí/ Un dia t'escriuré una carta i la faré en rodolí de mil bocins de coral·lins /follets de mitja nit des dels confins del Mar endins/ del cels com la nit  de santllorenç i la seva pluja d'estels en l'aigua clara d'aquest estrany estany i riu /allà on somrius /i correrà de tot i tot i de molt més que el rajolí de gorg sauvatge/De tot això jo en faré  una carta bell coralí de mitja nit /Això us ho puc ben dir / La faré enbolcallada en celofana de cotó suau de núvol blanc i clariana  després de l'ultim raig  de maig/ Ruixats de dolça aigua i romaní / I l'estamparé en un paper en blanc sense cap més destí que el teu setí / Oh Núvol  de Mar i Estany que reflexes en l'aigua  tot el  present i el meu passat ! Així  és com ho faré  ! Vell dofí ara ancorat en el asfalt  de la Ciutat: algun dia marxaràs i llavors que retindràs ? Si és així per fi  podràs tenir  per sempre més l'olor que  et du el prat cada matí/ perfums de  valls  endins per els matins/ i  ja mai més s'escolarant  entre les mans  / Així és com  ho faré/t' ho puc ben dir 

  bell

    cora

         lí en nu

 vol

      blanc

               cada matí.

adG