Les cançons d'amor

                               de quan érem 

                                                                              tots nosaltres 

                els nostres  herois i elles , 

                                                                      les seves heroïnes , 

i tres i
quatre 
baixant
corrents per carreteres 
es
tretes i en
voltades 
de terrasses i
vinyars i
paisatges
                       reco
verts de
vert i lilàs i 
carmins
                           menys
en
cel

                 ofana

 sense aire
ni 
respir. Conduíem
suïcides
a tot gas
entre les vinyes
i jo es
pantat
sense cap xarxa de
protecció. Érem 
quatre i 
el taxista
eremita
al davant amb la perícia
al volant
fins que de cop
tot
va es
clatar i jo 
em vaig  veure

                   molt 

                            al 

                                                         més 

                                                                                           enllà.

             eren quatre :           

dos 
i 
un
a
 i 
un 
alemany

que ens som 
reien des del jukbox
comarcal.

una parella : 

ella

petia rossa i angelical

És deia Marie

france

- bès qui nom

més nacional- 

que no li esqueia

a

l'angel meridional
de finíssima herència
 testimonial de la restauració
francesa i

ell
de pell

molt bella

i cabells

llargs

des

pentinats

però

ben tal.lats

tancava

els ulls quan la besava i la mirava des

de 
a dalt

des

del seu cel

Ella el buscava

sense remei

com qui cerca i re

cerca

la

seva

constel.lació i

Orió

l'Ossa Major

(
Qui sap
Marie

si mai trobaràs

la estrella gran

el teu

estel

fugaç 

?

)

Bevien vi

a

rajo

lí

el

fill del taxista

 taxi

dermista 

d'ulls blaus

i

aquell

motard alemany

tant ros 
i tant i

tant

alt

com un santpau.

Cantaven 
cançons
enraderides

des del juk

box

amb el seu idioma 
extrany

Quin estímul va sentir. Quina la intuïció que la va fer sortir corrents entre el jovent que s'agrupava a la porta d'aquell bar tant provincià (Ai! perdó, volia dir provençal ) aturant el temps amb la mirada que s'escolva sense fi dins l'ànima d'aquell àngel d'espurnes i ulls brillants anomenat Mariefrance  Quin va ser el ressort que la va fer botar tombant cadires i taula, quan el taxista i el noi van marxar pendent a vall muntats darrera el camió del patró  

DIRECCIÓ  NIÇA I SENSE RETORN 

Quina part entre el cos i l'ànima, entre la carn i l'esperit li va fer vessar ulls i a vall totes les llàgrimes ? On era ara el nenúfar ? D'on sorgia aquella certesa que la va fer predir allò que tots ja sabíem: que en Frédérick o en Louis o en Patrick o en Thierry o com coll es nomenés aquell amor no tornaria més.  Que com aquell últim bes, no n'hi hauria cap més  Que aquella íntima complicitat  feia un instant aconseguida, mai més  no naixeria. Ella i tots nosaltres  ( l'alemany inclòs ) compartíem una premonició : l'estúpid barbut i brut taxista de Cannes s' havia endut amb  ell la última espurna de felicitat de Lamariefrance. I així, com qui enarbola una bandera a braç alçat, duia el  jersei que ell havia deixat oblidat i trist damunt la cadira Corrent pendent a vall en una persecució impossible rera el camió va llençar aquell últim record de la última olor del seu amant al cel de la tardó provençal . I ell, com qui no vol la cosa  el va agafar al vol com un petó que ha volat    Provença enllà....

                    

                                                                    

al mar Mediterrà.

Sisteron
La Provença
1982

( continuarà......

Imatges

LaryClark

Marfa Girls

film

Tulsa Arizona

USA