estarcte
del llibre
Novembre d'una capital
d'
Ismail Kadare
escriptor albanès
nat
el
1936
'Nentori i nje Kryegyteri '
...' )
El dia s'havia aixecat. Al cap d'una hora l'Estat Major de la seva unitat es traslladaria gairabé al cor de la capital. A través de les lents van començar a dansar els pendents coberts de ceps despullats, esquitxats de tant en tant d'alguns turbés.?Qui sap quants partisants seran morts avui ?', pensàamb un dolor comprimit, com una bola de neu, al fons d'ell mateix.'Cauran aquí i mallà, a les cruilles i als llocs que ja han estat el teatre d'esdeveniments nacionals, i també als carrerons i a les places on , durant segles, no ha passat res d'important : la gent s'escalfava al sol, badallava, i, al migdia es deien : ' Bon profit !'Sense saber gaire per què, potser pensant en la mort dels seus camarades, després en els vells cants i balades on els ocells sempre moren com si fossin homes, amb un gest gairabé furiós va fer descriure als prismàtics un ample cercle que abraçava la ciutat, però els seus ulls no van veure cap volàtil.
Recordà que les cigonyesja no frequentaven les ciutats on es lliurava la batalla, i, mentre les evocava, tornà a pensar en l'escriptor que acabava de su<ícidar-se feia algunes hores. Havia aribat lluny per morir allí, entre ells i, malgrat tot, aquela mort, aquella mort d'un tret, era una altra cosa, radicalment diferent de la ort d'ells, de bocaterrosa, quan la boca s'omple de terra i el cadàverencara pesa més. La mort de l'altreera una mort estranya, una mica abstracta, que tenia per teatre un punt de cel, era comm si hagués pre volada ?Si, si' en aquells moments es recordà de les El.lipsis de les cigonyes , era el titol d'una de les seves obres.Durant uns instants s'imaginà els rengles del front en què els batallons estaven alineats, espatlla contra espatlla, i, llavors, quan ja pensava que s'havia tret del pensament el suïcidi de l'escriptor, es digué : 'Quina mort més solitària'.
fotos
Gavra Mandil i Refik Veseli
membres d'una família jueva alabanes
després de lalliberament
de
Tirana
1944
'No hi ha cap rastre de discriminació contra els jueus a Albània. Aquest és un d'aquells rars casos de països eurpeus, en el que no existeixen prejudicis, ni odis religiosos, tot i que els seus habitants estan dividits en tres religions'
l'embaixador nord-
americà
a
Albània
Hermann Bernstein
el
1934
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada