la memòria de la tortugua

                               

                                    a S'illa de ses dones ,

de la Savina a Barberia

la carretera fa un gir i de cop i volta 
puja a un altipla i torna en recta in
acabable i entram
en camps i barraques com a un paris- 
texas de pel.lícula o un bagdad-
cafè 
meridional o un missouri-
mediterrà.
A banda i banda hi ha  ferralla i esquelets de furgons i camions antics, 
deixats en camps de Déu, deixats de la mà de Déu.
I la serp de la casa,
empaita les gallines de l'hortet piolant xisclant socors a una nena 
d'ulls color avellana i 
una  dona , que asseguda en una cadira de vímet i 
amb un barret de palla al cap, 
em saluda alçant la mà, mentre enllaça una senalla 
que potser vendrà demà a la platja des pujols . 
I jo i el motorino,  
que he llogat en arribar a port, venint de ponent
més enlllà
de
l'estany pudent,
amb tot de gent estranya,
 que mira el mar i no 
                         s'el 
el beu

-

havíem  fugit d'un gorb de nord 

aquell matí de cala saona i

d'un cop de vent 

vàrem perdre  un rem, i

del nígol més gris mai vist, 

en va caure un conill,

que  aferrat als dents hi duia un peix. 
Ja de nit, amarrats al costat d'uns  grans bous,

vinguts de Dénia Xàbia o Gandia,  

de la marina més  baixa o més alta,  i crec recordar 
que anomenats  Teresa o Francisca,   
menjàvem peix  davant d'una peixera  
de l'hostal -  de la bella i  autoritaria -
filla de la marina                           
                          
                                                    -             i

jo

que segueixc 

 tita tira

fugint d'ells 

fins

el Far

i

cap 

a

tu 

i

la mar

esclat

de 

Cel i Cel

in  -                      

abastable 

que

confon l'horitzó 

i

el

Sol

i un  corb

marí que cau a plom a mil-vuitcents metres per segon i ,

voleiant arran d'aigua pica el  mar , cerca nyam nyam 

esquita sal i se'n duu el botí més preuat, 
un  peix amarinat

i 

una tortuga

se'l 

mira indiferent 

i

desafia  - panxa en l'aire-

totes les lògiques evolucionistes de la creació. Des de la seva llarga memòria 

pre-                                         

historica,  en sap prou 
                    per saber 
                   que anit

                                        tu

                                        vas dormir en mi 

                                        

                                      

                                                i  
                                                                              
                                                        tu  

                                                             
                                                                          mai  

                           
             no ho 

                                
                                                       saberes  .

.

 Un és d'on neix, però també de tots els llocs que estima.

L'unica pàtria és la vida.

ponç pons

sa figuera verda

menorca 

Sa Lluna pagesa
del disc 
ressona 2
de
Ressonadors

P4b3masWCy8

trip 

tic 

pi ti ús

1996                   1999

                              

foto
andrée dev diennes