Solitud
vestida de dol.
M'esgaia la pena gangrenosa.
Vòmits de pena
fremeixen les parets.
*
Aquest vespre , estimat,
tots dos hereus d'una nit
rosada d'àvids afanys,
t'invente un indret
en la foscor cendra.
*
T'estime i et vull.
I cada una d'aquestes paraules
m'aboca a tu,
capolada després d'un crepuscle
salvatge i agressiu,
on sentia penetrar en mi
el teu cos suat de reclams.
*
Si em deixares,
envairia el teu territori
tenyint-lo d'albades.
(*)
poemes
del
llibre
Terres d'altri
M.Rosa Sabater i Soliva
Germania
Alzira
País Valencià
Mediterrània
2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada