La poesia naix

de dia ,

quan la dona cull la falç  ( simbòlica avui en dia ) 
i a trenc d'alba surt a l'hera , faci glaç o faci sol i la suor  li regalima,
per dir-ho així aixella  i pit , i braç a vall i  a despit somia en la vida,
a tallar el blat a viure el dia.

  

Si ! la poesia no és més que caçar i dia a dia. 
I cercar el menjar per a tota la ventrada. 
I tot lo altre amic,  no és més que filfa, retòrica antiga.

Gòtica,  catòlica o apostòlica, però alfalfa. 
Palla, pura palla, que ni crema  ni escalfa ni fa caliu, 
ni omple el pap, com aquell qui diu !

La foto 

és de 

Nadjia Mandelstam

com a tribut i homenatge

a la sacrificada vida

feta fam 
feta paraula 
feta màgia 
feta amor 

feta

P 

o

E

 s 

i

A

de
nadjia
i

Ossip

Mandelstamm

arnaudeguarau

valldoreix

primavera

dos mil

quinze

VELS DE CEBA

o la dansa secreta

de

maria -mercè marçal

Ran de l'aigüera

mans de dona despullen

danses de vels

de ceba, arrels

de llum i d'ombra

presa i desapresa,

tels de teranyina 

encesa,

esquinçalss

de flor d'aram

secreta.

Mana de dona

teixeixen

i desteixeixen

un desig 

traslucid

- ran de l'aigüera -

mantellina de nuvia

nua i defesa,

de criatura nada

en l'embolcall

d'una intacta

promesa.

Mans de dona saben,

però desisteixen :

cada dia clouen 

i ceguen i obliden

- ran de l'aigüera -

la dansa secreta .

radiografia de crani de MOM (1960 )

de 

Meret Oppenheim

aquesta imatge clou el poemari pòstum 

Raó de Cos 

amb el poema gràfic

( Quartet decasíl.lab amb etrambot  )

que es una variacíó de la series cromossòmiques .

Raó del cos 

edicions 62. empúries

barcelona .març 2000

editat postumament

T'ho vull dir com els homes

poemes de nai  miquel àngel riera

gravat   de miquel barceló

T'ho vull dir
com els homes , Nai :
- T'estim .
Senzillament
així, com els homes.
Sense una sil.laba
en edat de desmai,
ni una mica de vellut per les paraules 
on congriar el tufet malatís de sempre.


T'estim així,
amb la veu 
amb què dic
'vertical', 'cop de puny',
'cuatre cinquanta'.
Sense una lletra  amb els ulls en blanc,
sense obrir els braços
com qui esten un pergamí de lletra gòtica.

Ara mateix
t'estim.
Tot el demés cau més enllà.


Com un triangle,
com un punyal,
com un arbre de pisos
o una cadira baixa.

Amb totes les lletres necessàries,
sense una falta d'ortografia
ni un crit,
t'estim.

I a voltes em dol
d'esbraonadament
l'espinada
de la meva tendresa.

miquel àngel riera. advocat, poeta i novel.lista.

manacor   1930. 1996

miquel barceló .pintor i escultor

felanitx  1957

mallorca

Mars i Oceans

la Mar,   

                                                                                                  totes les mars i els oceans ,  

duen sempre remors d' amors i de sirenes,   

que en  una absorbent melodia diuen,                           i  

                      et 

                                                                                                                    duen a ,  

Tot        

      -hom

                                                cerca                                                                                                l'             

                                                                                                            Amor  i

                                                      algú               

                                                                         que 

                                              l'estim 

                                                              - i   , 

                     

                                                                              caliu i escalfor 

                                                                 i

                                                                            tota la resta 

                                                                            no és més 

                                                                            que

                                                                            sal i pebre ,          condiment .

                                                                                                                                    

                                                                           Llavors , i                                                        el Sexe   ?

                    pregunta Posseidó , i  

                          Eolo  també com corifeu ,

                                                                                                                        insisteix  , 

                                                                                                                                                   i  el  Sexe 

? 

                                                                                                                                       

                                    El sexe 

de vegades ajuda i 

                            d'altres ho esguerra,  contesta altiva  i 

                                    satisfeta de la seva malifeta 

                                            Afrodita 

. 

       I , Venus,i  Albina i 

etcetera i etcetera

                                                                                        

i

                                                                                                                      etcerterà

                                                                                                                                     

també 

fotos

Té saltant

              al Delta de L'Ebre

per a 

Miquel Àngel Riera

 poetíssim poeta ,  i mestre escultor de la paraula, i de la Mar i de la terra .

LA VIDA I LA MORT

va arribar a casa
amb tota la pudor inclosa i espantada

va començar a córrer i a suplicar  

 i a compartir  el menjar

amb els maleits gats  
 ( pingo i  lenny )

Intel.ligent i puruga es va fer respectar

Va criar sis camades 
( de nou, sis , sis , vuit i set cadells s'hi recordo bé ) 
i a una d'elles , d'una d'elles,  la vàrem anomenar  Yok  ( i  
aquest cop Si que Si que me'n he d'en recordar 

que vol dir No en turk i otomà )

I ahir se'n va anar a morir 
a un racó del jardí i la vàrem enterrar 
a dins la terra d'on va sorgir i allà es fondrà 
en cucs de seda i papallones ( ?  )

i nova vida

I ara jo us ho dic 
amb  l'emoció de veure l'evolució 
de la vida i la mort

dibuix
rut
i
lletra 
arnau

Agua y luz, noche y arena

alegría y sol 

-eá , 
de noche y de día , 
de Isla Cristina a Rota con viento de poniente

Playa de la Caleta
Puerto de Santa María 

A barlovento va el día  y a sotavento la noche.  
Agua y viento , juncos y arena.   
Nada es nada y  todo es todo  
en esta mar, en esta tierra . 
A que juegas  Arnán,  a doble o nada ? 
De levante es la arena y de poniente son tus besos .

Dos cervecitas, haz el favor  !  Siseando, siseando 
que  van marchando !  Luna negra, noche clara. 
Todo es nada y nada es todo . 
Nos recogeremos  pronto y nos zafamos ya del viento !
De Tarifa al Peñón el parte nos es adverso . 
Y ya en puerto la farola nos acoge.  
Unas manos temblorosas , parejita de colores , 
entrecruzan  ya sus dedos, piel y anhelos .  
Y  el  pitillo les alumbra : labios  luna y paseo.  
Rasga el mar y  corta  la noche , un beso  azul  rojo y verde .  
Se  oyen risas, se oyen gritos.  
Agua y luz .  Noche de  arena y deseo. 
La olas llevan olvido y  yo me perdí  en tu recuerdo .  
Todo es nada y  nada es todo .

Arrojo y destino, del tuyo y del mío.
Hazañas de mar y deseo  y olvido  y  olvido y  olvido .                                                     
                                                                                                Y el destino ?                                        
                                                                                                Se oye ahí a lo lejos .

Un motor y una  luz, 

que chiquita y sigilosa 
entra airosa por  la bocana del Puerto.

Viene sola de faenar en la mar.

Bocata de caña o mojama ?  

Anda,  dame lumbre  Arnán , haz el favor.

                                   

agua y luz

noche y arena

aDg

dibujo

y 

poema

del

libro

andalucías

viajes y cantares

juan moneo 'el Torta'

mi barca canastera

pEKJjo_JkF4