divendres, 17 d’abril del 2015

La poesia naix


de dia ,

quan la dona cull la falç  ( simbòlica avui en dia ) 
a trenc d'alba surt a l'hera faci glaç o faci sol la suor  li regalima,
per dir-ho així aixella  i pit , i braç a vall i  a despit somia en la vida,
a tallar el blat a viure el dia.
  
Si ! la poesia no és més que caçar i dia a dia. 
cercar el menjar per a tota la ventrada. 
I tot lo altre amic,  no és més que filfa, retòrica antiga.

Gòtica,  catòlica o apostòlica, però alfalfa. 
Palla, pura palla, que ni crema  ni escalfa ni fa caliu, 
ni omple el pap, com aquell qui diu !








La foto 
és de 
Nadjia Mandelstam
com a tribut i homenatge
a la sacrificada vida
feta fam 
feta paraula 
feta màgia 
feta amor 
feta



o
E
 s 
i
A


de
nadjia
i
Ossip
Mandelstamm





arnaudeguarau

valldoreix

primavera
dos mil
quinze

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada