dijous, 16 d’abril del 2015

VELS DE CEBA

o la dansa secreta
de
maria -mercè marçal



Ran de l'aigüera
mans de dona despullen
danses de vels
de ceba, arrels
de llum i d'ombra
presa i desapresa,
tels de teranyina 
encesa,
esquinçalss
de flor d'aram
secreta.


Mana de dona
teixeixen
i desteixeixen
un desig 
traslucid
- ran de l'aigüera -
mantellina de nuvia
nua i defesa,
de criatura nada
en l'embolcall
d'una intacta
promesa.

Mans de dona saben,
però desisteixen :
cada dia clouen 
i ceguen i obliden
- ran de l'aigüera -
la dansa secreta .





















radiografia de crani de MOM (1960 )
de 
Meret Oppenheim

aquesta imatge clou el poemari pòstum 
Raó de Cos 
amb el poema gràfic
( Quartet decasíl.lab amb etrambot  )
que es una variacíó de la series cromossòmiques .




Raó del cos 
edicions 62. empúries
barcelona .març 2000

editat postumament

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada