o la dansa secreta
de
maria -mercè marçal
Ran de l'aigüera
mans de dona despullen
danses de vels
de ceba, arrels
de llum i d'ombra
presa i desapresa,
tels de teranyina
encesa,
esquinçalss
de flor d'aram
secreta.
Mana de dona
teixeixen
i desteixeixen
un desig
traslucid
- ran de l'aigüera -
mantellina de nuvia
nua i defesa,
de criatura nada
en l'embolcall
d'una intacta
promesa.
Mans de dona saben,
però desisteixen :
cada dia clouen
i ceguen i obliden
- ran de l'aigüera -
la dansa secreta .
.jpg)
radiografia de crani de MOM (1960 )
de
Meret Oppenheim
aquesta imatge clou el poemari pòstum
Raó de Cos
amb el poema gràfic
( Quartet decasíl.lab amb etrambot )
que es una variacíó de la series cromossòmiques .
Raó del cos
edicions 62. empúries
barcelona .març 2000
editat postumament
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada