A Josep M. Llompart
(*)
Una llengua que calciguen
pel carrer els seus propis fills,
una veu que s'alça invicta
contra bàrbars i botxins.
Un mot de venes obertes,
un vers enmig del desert,
el bell miratge d'Argensa,
la mort sense cel ni infern.
La terra encara oprimida,
la lluna de Formentor,
la sorra amb passes ferides
cap al Mar de Mondragó.
La llavó lliure d'una ànima,
l'adéu d'un home tot sol,
damunt cada illa una llàgrima,
al fons del cor el teu nom.
Ponç Pons
El Salobre
premi carles riba 1996
La foto està extreta del bloc ,
Josep M. Llompart
Poeta , traductor, lingüista i activista cultural,
Editor i fundador de l'Obra Cultural Balear .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada