dissabte, 30 de desembre del 2017

Un Conte de Nadal (*)
























En aquest costat del paradís

, que mai no he vist , m'
imagino
 - des
d'un taxi
- a torn de nit
per la
               Barcelona humida
de nit i de solei dia , tot sentint

l'Easter Oratori de Bach


-

el Gran Capità
després d'haver amarrat
el Gran Vaixell
en molls gelats
després d'haver pescat
el Bacallà més Gran
mai imaginat
fora
mar enllà 
del fiord 
més gran




en
cel gris plom i
vent de glaç
quan cau el torb i
 la mar ja és fosca
 , el meu amic Arnaldadsson
 - que com tothom bé sap,  vol dir, el fill d'Arnald - i  jo
 l'Arnau -que vol dir també, Arnaldo en italià-
trepitgem ferm després de dies 
a dins la mar
.
 Ens espolsem la neu de les botes
, l' escarxa de la pallissa
 - l'olor a peix que mai se'n va -
i el barret cau del cap a la mà
-  sirà  de foca de balena
 , qui sap , però tan és de què és
 la maleïda gorra
, pugem doncs
i com us deia
, les escaletes glaçadetes de l'esglesiola
.
Pany de fusta , pom de ferro, obrim el portal i
amb una reverència hipnòtica
entrem a

La Missa del Gall

per sentir el reverent
anunciar l'

Advent
a
                                                                      
                                    

llavors
de
cop
sentim un
Cor

El Cor

i
jo
des 
del darrera
 hi veig

La Llum

en veu de dona anunciadora
cantant l'eternitat
.
.
.
.



dels seus ulls
hi neix
un elf
.
.
.
.



de
color
verd

)
és clar !
(

.


aDg




(*)
Aquest
Conte de Nadal o Nadala 
està dedicada a la meva amiga Hermínia, 
que ha vist el  paradís que jo no he vist, 
ha llegit també allò que jo he llegit


Música
Bach : Easter Oratorio 
Sir John Elliot Gardiner 2013
Soprano : Hannah Morrison, Proms Debut Artist
sublim minut 36

Foto

Seydisfjardakirkja
Islàndia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada