Tot llegint en Carlos Barral
, pel car de fora
,he
recordat els dies de platja
que vàrem passar a cal Manu,
gràcies a la generositat del nostra amiga HermíniA,
i entre Cunit i Tamarit i pel cantó de Calafell,
tot llegint ara
el llibre Catalunya des del Mar
m'ha vingut la re
-mor d'aquells dies
que prenent
ell un campari i jo
una canya
m'explicava l'es
-de
-venir
de la costa,
com ara diu en Carlos al seu amic i company
Moreno
'Quan ens donàvem per satisfets per la pesquera o
ja havíem admès que faríem porra,
atracàvem a la sorra i allí mateix en Daniel coïa un ranxet.
D'ell vaig aprendre una manera cruel de fregir els sards grossos, tirant-
los vius a l'oli calent de la paella .
La bèstia esclata en flocs de fibra de carn blanca i queda l'espina neta de cap a cua.
Era un fregit extraordinari.
De vegades aquest tiberi tenia lloc a l'eixida de la cas del pescador,
no més lluny que el segon rengle de cases però ja amb aspecte rural,
no recordo bé
si amb figuera o magraner,
lloc impensable en aquest Torredembarra d'ara ja tan urbà.
dibuix i text
arnauDeguerau
fotografia
platja de calafell
anys 50'
del SegleXX
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada