Al matí sortint cap al parc, ja m'adono que els pardals xerrotegen d'una altre manera; no pas com l'hivern sinó amb autèntica alegria abrilenca. El sol és tan càlid que ens podem asseure a l'herba , sota els avets , com en plena canícula. Anem a buscar llenya i tornem suats . Els borrons dels castanyers s'inflen de mica en mica, color morat lluent , amb una taca de flama. A la tarda hi ha uns núvols com de pastel , sense malícia, mescla de grisos dolços amb el blanc més pur . A contrallum s'accentua el verd tènue del blat i del sègol. Canten aloses , mallerengues potser un merlot llunyà
6 de Febrer
1937
Viladrau
Montseny
països catalans
del
Vel de Maia de Marià Manent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada