diumenge, 14 de març del 2021

Postals : cala tuent












mallorca illes balears mar mediterània











Quan

sortires

de

dins

s'aigo

verd                                

                                          grog

       -uejava                                                                                                                                             

                                                        ja                                                                                                           

                                                                            en

                                       fils                                                                                                         

                                                                                                                                d'estany 

                      el                            

cel

i

la mar

i

a

tras

-llum

sota el tendall 

vora la barca 

tombada

cap per vall, 

lluny de la casa

-on uns al.lots 

i

ses al.lotes

acampaven

hi jugaven 

                                        i xisclaven

 -

                                           es veia

el

re

                                                  -flex

del

sol

lluent

- de

cAlA

Tuent -

ja

cap a ponent

rera es torrent

passat

ja molt

de

mig

-jorn

da

-munt

sa serra

es 

cap

- ell                                                                            

                                                                                        m'

enlluernava

i

tu

enlluernaves

davant

teu                tot

l'horitzó

.

jo

només

veig

llavors , 

                                                               

                                                                                                                                                                    

                                   les

 gotes

regaliman

-te

                                                                 

cos

a

vall , 

fins al melic

quan

t'acostes

i

t'acotes

per collir

la tovallola

veig

com

una gota

mugró a vall

va fent camí

i

em 

cau

damunt 

del

meu

pit

i

 ric

i faig un crit , 

de què rius

dius, 

(  llavis de sal  )

ens besem i

fem  una treva 

tot

 re 

-cordant

-que trist-

que

algun dia

haurem

de

marxar , i

tot passarà 

  si,

 - costa

a

munt

i

 tira a tira

altra

cop

amb la moto demoníaca

i les corbes infinites

fins

a ca

seva

  ( la de 

la Marta i en Pere )

tot passant

 però

abans

a

fer 

un

gelat

- d'ametla-

a la terrassa 

del

 Bar 

com anit

ens vàrem prometre

.


posdata

ens

regalimarem

també

i

també 

farem una treva

?







arnaudeguerau



1991





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada