Per la rambla
de
santamònica ,s'hi
passeja
la gent
que baixa
a
la ciutat
a
veure
el mar
després
d'haver fet
les
seves
compres i des-
de
dalt
pels
voltants
del
carrer
de pelai - que vol dir
donpelayo, però no pas
el bingo, és clar ! -
traduït al català,
ni més ni menys,
ja ho veieu
com n'és d'hispano-
catalana la capital , vull dir
el cap i casal ; o del portal
de l'àngel a canjorba o a el corte-
inglés , i tot baixant, potser també
per la porta de ferrissa i
tot just a tocar
del palaumoja ,
allà on hi va treballar la mare i
on diuen que vivia d'amagat el mossencinto ,
que deien era l'amant - o confessor o exorcista -
de la dona del marquès de comillas, en fi,
que al davant de tot aquest percal i just en front i porta per porta,
ara avui en dia hi ha uns fast- food d'aquests 'restaurants'de menjar ràpid ,
que no és més que un eufemisme més per dir que allò que et donaran
serà pura porqueria ( bassòfia anava a dir tot i ser un barbarisme ,
oi senyora pasqual !?) . Bé és igual, seguim baixant , com fèiem abans,
sense seguir però els maleïts 'guies', ( un altre eufemisme ) que si no els hi fas cas ,
són molt pesats i et persegueixen per donar propaganda,flyers crec que en diuen ara,
de burguers, discoteques a la platja i beguda i streep-tease i fins i tot t'hi poden dur
en mini bus, com d'excursió a ca les shows girls,tan nocturns com diürns, i
vas baixant baixant com fèiem abans , tant al panams com al cosmos com a l'esquerra,
tot entrant a escudellers o al davant , just a tocar de la rampa del museu, passat
el Gran Teatre - no del liceu , és clar, si no el del final , que va ser el primer de
Bar
cel
ona, altre cop
tancat i
que dona nom al mal nom
del carrer de l'arc, on algun
q'
altre
turista despistat
o
ben torrat es perdrà fins al final
al raval . de tan
en
tan
s'hi veu
també
algun
q'
altre
mariner
d'algun mercant
que està encara ancorat,
o que ja ha amarrat al moll
adossat , potser també d'algun creuer,
són les coses que té ser
una ciutat de mar,
que quan enfiles rambles a vall,
ja sents l' oloreta, el ferum ,
i per no ser carrincló no diré perfum,
a
gas-
oil
i
a
sal-
fumant,
o a peix
fumat ,
a
pixum i
a
barat,
a escombraria
fosa
dins les aigües
llefiscoses,
com les
deixalles
del mercat
i després,
tot just passar
l'estàtua del navegant - que va assenyalant amb el dit
tot allò que els hispans
hem
conquerit ,
ens asseurem
cervesa en ma ,
a les escales
a fumar,
a parlar ,
a contemplar
les gavines i les criatures
d'alguna escola
municipal
o
comarcal
o
nacional
- vull dir de collserola enllà,
d'allò que els barcelonins més
barcelonins que catalans en diuen ,
i vaja eufemisme aquest també (!),
el rera-
país-
cantant ,
cridant i
xisclant de la il.lusió
que fa i
com una munió i
en fila índia ,
seguint atentament
les instruccions
de
les
monitores
i
mestres
i
la
patrona
de l'embarcació
que a la passarel.la
els hi dona la mà
de benvinguda a la mar ,
(
a l'alma i al marc i al roger i a la jenniffer i al pol
i a la rut i al david i al daniel i a l' israrel i a l'aloma
i a la cira i a l'ahmed i la raxida i... )
a l'iniciar la Gran Aventura de
'les golondrines '
que els durà
aigües enllà
fins a l'escullera
del port de barcelona
més enllà
de les gavines i sirenes
rera
el morrot
, i les tombes
i el pendís
del cementiri marí
de
montjuïc
, que crec que vol dir la muntanya dels jueus ,
i
l'olor a grat
de les sil.les
humides
a
mig port i
en fi
fins a
la fi
a
la porta del cel
on abans
hi
fèiem
aperitius
mirant la ciutat des
del mar
, que si
que en fi
que
adéu-siau
!
.
.
.
el
remolcA
dor
pOmpe
u
f
A
br
A
de
bArcelOna
arnaudeguerau
posdata : el meu pare el va dibuixar
molt millor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada