dissabte, 10 d’abril de 2021

per la rambla



de 

 
s'
hi
passeja
la gent
que baixa a
 la ciutat
a
veure
el mar
després
d'haver
fet les seves compres
a
dalt
pels
voltants
del 
carrer de pelai-
que vol dir 
donpelayo,
- no pas el bingo, 
és clar !
traduït al català, 
ni més ni menys
ja ho veieu com n'és
d'hispano-catalana, 
la capital , 
el cap i casal,
o
del 
portal de l'àngel
canjorba 
o a el corte-
inglés , i
tot baixant, 
potser també per             la porta de ferrissa 
tot just a tocar 
                                del palaumoja 
allà on hi va treballar la mare i 
on diuen que vivia d'amagat  
el mossencinto , que deien 
era l'amant, o confessor o exorcista -  
de la dona  del marquès de comillas,
en fi, que al davant de tot aquest percal i
just en front i porta per porta,
ara .avui en dia, 
hi ha uns fast- food
d'aquests 'restaurants'
de menjar ràpid ,
que no és més  que un eufemisme més,
per dir que allò que et donaran
serà pura porqueria 
( bazofia  anava a dir tot i ser un barbarisme , 
                              senyora pasqual ! )  , bé és igual,
 seguim baixant , com fèiem abans, 
sense seguir però els maleïts 'guies', 
( un altre eufemisme ) 
que si no els hi fas cas ,
són molt pesats i et persegueixen 
per donar propaganda,
flyers  crec que en diuen ara,
de burguers, discoteques a la platja i beguda i streep
tise i fins i tot t'hi poden dur en mini bus,
com d'excursió ca les shows girls,
tan nocturns com diürns,
i vas baixant baixant
com fèiem abans 
tant al panams 
com al cosmos 
com a l'esquerra,
tot entrant 
escudellers
o al davant , 
just a tocar de la rampa 
del museu, passat
el Gran Teatre
- no del liceu , és clar,
si no el del final , 
que va ser 
el primer 
de 
Bar
cel
ona, 
altre cop 
tancat i
que dona nom 
al mal nom 
del carrer de l'arc, 
on algun 
q'
altre 
turista despistat
ben torrat
es perdrà
fins al final
al raval de 
tan 
en 
tan 
s'hi veu també
algun 
q'
altre
mariner
d'algun mercant
que està encara ancorat 
o que ja ha amarrat al moll
adossat , pot
-ser també d'algun creuer, 
són les coses que té esser 
una 
ciutat de mar, 
que quan enfiles
rambles a vall,
ja sents l' oloreta,
el ferum ,i per no ser carrincló 
no diré perfum, gasoil
i
a
sal-
fumant,  o a peix fumat ,
a
pixum  
a
barat, 
a escombraria fosa
dins les aigües 
llefiscoses
com les 
deixalles 
del mercat
i després, 
tot just passar
l'estàtua del navegant - que va assenyalant amb el dit
tot allò que els hispans
hem 
conquerit , 
ens asseurem
cervesa en ma , 
a les escales 
a fumar,
a parlar ,
a contemplar 
les gavines  i les criatures
d'alguna escola 
municipal 
o
comarcal
o
nacional
- vull dir de collserola enllà,  d'allò que els barcelonins més catalans en diuen 
   vaja eufemisme aquest també (!), el rera-
   país-, cantant , cridant i  xisclant 
de la il.lusió que les fa i com una munió 
en fila índia , seguint atentament 
les instruccions del
es 
monitor
es
i
mestres 
i
 la
patrona
de l'embarcació
que a la passarel.la
els hi dona la mà
de benvinguda a la mar

(
l'alma i al marc i al roger i a la jenniffer i al pol
i a la rut i al david i al daniel i a l' israrel i a l'aloma
i a la cira i a l'ahmed i la raxida i... )

a l'iniciar la Gran Aventura de 
'les golondrines '



 que els durà aigües enllà fins a l'escullera
del port de barcelona
més enllà  de les gavines i sirenes
re-
ra  
el morrot, i les tombes i el pendís
del cementiri marí de
montjuïc
, que crec que vol dir la muntanya dels jueus ,                            
l'olor a gra 
humit
de les sil.les 
de
 mig port i 
en  fi
fins a
la fi
a
 la porta del cel

on abans
hi
fèiem 
aperitius
mirant la ciutat des
del mar, que si que en fi
que
adéu-siau
!


.
.
.
el
remolcA
dor
pOmpe
u
f
A
br
A
de
bArcelOna



arnaudeguerau



el meu pare el va dibuixar
millor  

Cap comentari:

Publica un comentari